Dos poemes festejats i deu pensaments divins
19 Gener, 2011 11:58
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La filla
La mare diu: La filla
és més rica que un tresor,
no canvio el pes en or!
He de dir: No ho sabia!
Planxa, cus, renta la roba,
fa amanides sense enciam,
bones truites sense carn,
brou de peix sense sardines!
Canta, dorm com un liró,
no para mai ni a pensar,
fadrina se’n sap estar,
però té, per cert, gran dot.
Posada així la parada,
de segur, he de fugir,
el paper de bon marit,
ni ho voldria ni m’agrada.
Penso dolç
Quan matí mata l’albada,
surt de casa al carrer,
un cistell de color verd,
en el cap, una comanda.
Travessa per la vorera,
fins al carrer principal,
cada dia, va al mercat,
sense pausa, sense pressa.
Bon desig, minsa moneda,
a casa, en queden tres:
els pares, el germanet,
només un fa cara agra.
Després, comença la prova
d’enllestir sense parar,
treballar, amunt i avall,
a casa de la senyora.
Quan obrirà les finestres
de la sala principal,
no cal dir: he de mirar,
engego les malifetes.
He de dir-li que l’estimo
cada vespre, un xic més,
de segur, estic sorprès,
penso dolç i no acoquino.
Pensaments divins
El tresor de Déu és la grandària de la seva espluga.
Ara, estem a cinc punts per cada tres pecats mortals.
Déu vol fer un altre paradís amb justos sense recomanacions.
Satanàs encetarà una campanya de pecats virtuals.
Darrere la porta del cel, hi ha el llibre de reclamacions.
Déu ens prohibeix escriure més de vint paraules seguides.
Déu proposa variants sexistes en algun manament.
Déu és el Pare, doneu-li les factures.
Sant Pere fa dues setmanes que busca un manyà.
No puc entrar al cel, necessito la fotocòpia compulsada.