Dos poemes amb solitud i deu epitafis

23 Novembre, 2012 05:23
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Mon deler


No cal ni dir

que ma feblesa

és la mà estesa

del bon morir

i ma tendresa

no porta pressa

de tal eixir.

Un cos poruc,

virtuós de somni,

cerca un dimoni

cansat, eixut,

estic perdut

ni fantasia,

a casa crida

ni vol saber,

és mon deler

seguir la vida:

llarga, avorrida,

amb solitud.


Quatre gats


Massa cases,

amples cambres

on parar

i on dormir,

els pagesos

ens deixaren,

oblidaren,

han fugit.

Els carrers,

del tot malmesos,

ben estesos,

oblidant

i nosaltres,

els promesos,

sempre ofesos,

hem marxat.

En el cel,

els quatre gats,

empipats,

juguen ben junts,

a la terra,

sense guerra,

va guanyant

la solitud.

 

Epitafis

 

Nínxol en obres, disculpin les molèsties.

Porto un dia que ni sé on tinc el cap.

He sortit a posar-me la perruca.

Abans de les set, no hi seré.

He deixat el nínxol obert.

És el primer mes que no pago lloguer.

Si heu de pregar, de pressa!

No estic mort de miracle.

Tingueu fe, però sou al llistat.

Anul·leu la visita al metge.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La segona lletra de cotxe: