Dos poemes de fulles mortes i deu pensaments educatius

05 Gener, 2013 05:57
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Fulles mortes


On rauran,

dolces cireres,

collides

amb gran desig?

On viuran

les orenetes,

perdudes

de bon matí?

I les fulles,

un dia, verdes

han viatjat

de l'alturó,

és el ball

dels vells poetes

qui anuncien

la tardor.

A trenc d'alba,

gran silenci,

repòs i enterrament,

dintre un cabàs

totes mortes,

tots les ploren

sense més.


La gran figuera


A la gran figuera

del racó de l'hort,

li parla la sínia

quan el ruc la mou.

Li conta mentides,

tresors de fa temps,

se'n riuen les cebes

amb els cabells verds.

I passen els dies,

aplega la nit

i surten les bruixes

de sota el coixí.

Com la gran figuera

ofereix el fruit,

com la fulla verda

va perdent l'orgull.

A la gran figuera

del racó de l'hort,

no li canten aus

ni li sobra el sol,

les fulles s'assequen,

van al daltabaix

i moren les tardes

i obliden on van.

 

Pensaments educatius

 

Mai dubteu que el seu fill és un geni.

Estic aprenent a parlar sense dir.

Cada classe és un test d'intel·ligència.

Si no n'encerta cap, es mereix un vuit.

He après a fer tota la gamma de silencis.

L'inspector sap el molt que aprenen.

La conselleria d'ensenyament sempre cedeix el pas.

Tenim objectius mínims, no hi ha manera de vendre'ls.

Hem donat la lliçó, tot i així, no se l'emportaven.

Estic refredat, faré classes d'aproximació.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Un colom és un ocell o un mamífer?: