Dos poemes amb mestral i deu pensaments divins

07 Gener, 2013 05:47
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


El vell mestral


El vell mestral,

cansat del vell anar,

per Déu, voldria estar

terriblement cansat,

però no el deixen

els núvols tafaners,

es posen els primers,

es posen i gaudeixen.

La muntanya propera

com porta el barret,

com demana que anem

a jaure prou de pressa.

Com xiula aquest ventot,

allunya l'alegria,

com fa que sembli el dia

d'un caire estirabot.

El vell mestral

ha dut aquest seguici,

aprenent sense ofici,

traginer i tabal.

Amb facècia marcial,

allunya la tempesta,

en deixa gent ofesa

i més ràbia si cal.


És gegant


Com la fúria dels déus

baixa de la muntanya,

com les pluges i neus

el mestralot escampa.

Petits homes a peu,

d'una terra profana,

passen dies, setmana,

entre deus i no deus.

Vilatans de segona

amb cafès de tercera,

volen tenir senyera

per guanyar la penyora.

Giravolts per la plana

cercant joia on anar,

el desig de guanyar,

el desig s'encomana.

El mestral, mai cansat,

trenca branques i fulles,

fa les fulles porugues,

més amics els tancats.

Tremolant com un arbre,

suportant el flagell,

tots demanen per ell,

és gegant de poc tracte.

 

Pensaments divins

 

Déu crearà un altre home, viurà al fons del mar.

Déu ha fet un esternut de grau set a l'escala de Richter.

Necessito un dimoni dormilega.

Satanàs vol fer un decàleg de bon pecador.

Jesús està provant noves corones d'espines.

Sant Pere vol gall un cop a l'any.

Dimoni tímid temptarà per correu.

Arribo al cel, no sento olor de sofre.

Dimoni vell no disposa de temptacions de la darrera temporada.

Judes no accepta targeta de crèdit.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital de Tarragona Província: