Pensaments educatius (XLIX)
12 Abril, 2020 06:57
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Sembla mentida el bé que demanen.
Qui no ha fet un centenar de faltes d'ortografia.
Ahir, van treballar els crits.
He hagut resultats, no diré de quina mena.
Em poso al seu lloc i descanso.
Procuro no jutjar abans de l'esbarjo.
He acordat posar les qualificacions amb els pares.
Ja els tinc asseguts, s'acosta la tempesta.
Els he posat feina, no sé el perquè.
Sembla mentida, però no es mosseguen la llengua.
Dos alumnes tenen un dubte, els altres el cerquen.
Cada deu minuts, em busquen els defectes.
La classe anava bé fins que van entrar.
Suposo que no entenen que el silenci és saludable.
Cada dos per tres, en porten quatre.
Sé que han de madurar, però no encerto com.
La primera lliçó encara no ha eixit del calaix.
He demanat ajut i suposo que, algú, ho sap.
No els tinc por, però són prou constants.
Es pensaven que, del llibre, en sobrava mig.
No saben gaire, però han après a manar.
Voldria destriar caps observant com sonen.
Aprendre és important, però no supleix l'aire.
Tenen tantes neurones que no es posen d'acord.
Una mica més i em prenen el llapis.
Ha arribat l'alumne nou, els altres són sis.
En acabar de mestre, començaré a ser sant.
He hagut una visió, em feien cas.
He aplegat prompte per si apleguen tard.
No vull ni saber quin de tots m'entén.
És possible que avui no hi siguin tots.
Han passat dos mesos i seguim enfadats.
He perdut la paciència, deu ser dintre un llibre.
Un dia d'aquests, igual s'il·lusionen.
No sé perquè em faig pena.
Ells són la sal, jo sóc l'amanida.
Porto una setmana sense saludar-me.
Corren el risc de perdre's.
Almenys dos, em miren.
No hi ha dubte que en saben prou.
Mai els déus ensenyen quan no toca.
He aconseguit un vint per cent de autosuficients.
Sempre els deixo deu segons per si volen pensar.
Cada control faig tres autocontrols.
Procureu que escriguin en espais permesos.
La pissarra és el darrer amic que em queda.
He resolt un problema mentre en sorgien quatre.
Estan preparant-se per a la sortida.
Ja saben escriure un amb hac.
Els he posat límits per si els volen saltar.
Al tercer dia de començar, el curs ja sembla lluny.
No he trobat excusa per a fer-los entrar.
Hem fet la batalla amb llapis i paper.
Si no escolten, és perquè hi ha quelcom per a fer.
Procureu-vos una anarquia controlada.
No sé fins a quin punt m'odien.
Treballo en un regne sense senyera.
Van de la queixa al remuc.
No entenc perquè l'esbarjo dura tan poc.
No haig sort, hi ha classe i plou.
És tan difícil aprendre que prefereixo ensenyar.
Avui, he donat més crits que lliçons.
Gairebé ni els estimo massa.
He vist un antic alumne, ja no li faig cap falta.
He revisat l'examen i no l'entenc.
Per ara, sóc l'únic que va perdut.