Na Mariona com es banya i set poemes més
18 Setembre, 2024 09:30
Publicat per jjroca,
Poemes
Na Mariona com es banya
Na Mariona com es banya,
al capvespre, en el riu
mentre la lluna descriu
el gran somrís de la cara.
Ella és una deessa
atipada de somiar,
la miro, voldria anar
a estimar-la sense pressa.
Na Mariona ja no compta
els estius i primaveres
perquè no li queden dits.
És tan dolça d’esperit
tot demanant meravelles
a un nuvi ben poca-solta.
Tancada està l’escola
Ben tancada està l’escola,
el mestre feu la viu-viu;
va ser, en aplegar l’estiu,
quan prengué: maleta i bossa.
Un nou poble ha demanat
al capdamunt d’una serra,
però es veu que ha fet salat
i anirà a la costera.
Amb els fills dels mariners,
faran barques de paper
ben polides i pintades.
Nosaltres hem males cares
quan aplega un matusser
per lliurar-nos al saber.
Un carro de desig
Com un somiador,
allà, a la plaça vella;
guaitava una estrella
prou ple de la dolçor.
Un carro de desig,
polsim d’embranzida,
la ment afeblida
de dia i de nit.
Era un temps millor
del ballador mediocre,
mal vestit de pobre,
mancat de color.
Els temps amb ses voltes,
érem tots ben soques.
Avança pam a pam
Asseguda en un banc
d’una plaça propera,
com va passant la vella
calors com les d’abans.
Els joves traginers
ja són al cementiri;
per feina o per vici,
van acabar els primers.
Asseguda en un banc,
porta mitjons de llana
i un mocador de seda.
Anant a casa seva,
veig el món com s’escanya,
avança pam a pam.
El meu amic drapaire
El meu amic drapaire
cansat de prendre l’aire
a l’estiu i a l’hivern.
El dia com traspassa
provant no cridar massa
quan passa pel carrer.
El meu amic drapaire,
guarnit amb els cartrons,
va trobant mil raons
per a ser pidolaire.
Però el dimoni el sent
i comença l’engany,
ha de trobar un parany
mentre l’oblida el vent.
Una anell de plata
Us juro que haig son
i que dormo de pressa,
ben prop de la finestra
per a albirar el sol.
La festa estimada
com va anar cap amunt,
vaig cloure amb l’ensurt
de veue com passava.
Havia comprat flors,
una anell de plata,
un mocador de fil.
Vaig acabar la nit
segut de mala gana
empaitant mil records.
De núvies, cap ni una
Seré aquell senyor
si estreno la sabata,
menjant pastis de nata,
bevent copa de rom.
Els diners, que he trobat
guardats a la guardiola,
els he de posar a prova
per si creixen de grat.
Invertiré en l’ofici
de fer-me mentider
i cobrar una fortuna.
De núvies, cap ni una
per tal de quedar bé
quan aplegui el gran vici.
El jardí amagat
La flor, que s’encomana,
del jardí amagat,
diré com havia estat,
fa temps, perfumada.
Però passen les hores,
acoquina el sol,
necessito un bressol
on amagar-les totes.
Us deia que la flor
decandeix i sospira
abans d’encetar un ai.
Li faig creure que mai
he de deixar la vida
a mans d’un seductor.