Na Mariona com es banya i set poemes més

18 Setembre, 2024 09:30
Publicat per jjroca, Poemes

Na Mariona com es banya


Na Mariona com es banya,

al capvespre, en el riu

mentre la lluna descriu

el gran somrís de la cara.

Ella és una deessa

atipada de somiar,

la miro, voldria anar

a estimar-la sense pressa.

Na Mariona ja no compta

els estius i primaveres

perquè no li queden dits.

És tan dolça d’esperit

tot demanant meravelles

a un nuvi ben poca-solta.


Tancada està l’escola


Ben tancada està l’escola,

el mestre feu la viu-viu;

va ser, en aplegar l’estiu,

quan prengué: maleta i bossa.

Un nou poble ha demanat

al capdamunt d’una serra,

però es veu que ha fet salat

i anirà a la costera.

Amb els fills dels mariners,

faran barques de paper

ben polides i pintades.

Nosaltres hem males cares

quan aplega un matusser

per lliurar-nos al saber.


Un carro de desig


Com un somiador,

allà, a la plaça vella;

guaitava una estrella

prou ple de la dolçor.

Un carro de desig,

polsim d’embranzida,

la ment afeblida

de dia i de nit.

Era un temps millor

del ballador mediocre,

mal vestit de pobre,

mancat de color.

Els temps amb ses voltes,

érem tots ben soques.


Avança pam a pam


Asseguda en un banc

d’una plaça propera,

com va passant la vella

calors com les d’abans.

Els joves traginers

ja són al cementiri;

per feina o per vici,

van acabar els primers.

Asseguda en un banc,

porta mitjons de llana

i un mocador de seda.

Anant a casa seva,

veig el món com s’escanya,

avança pam a pam.


El meu amic drapaire


El meu amic drapaire

cansat de prendre l’aire

a l’estiu i a l’hivern.

El dia com traspassa

provant no cridar massa

quan passa pel carrer.

El meu amic drapaire,

guarnit amb els cartrons,

va trobant mil raons

per a ser pidolaire.

Però el dimoni el sent

i comença l’engany,

ha de trobar un parany

mentre l’oblida el vent.


Una anell de plata


Us juro que haig son

i que dormo de pressa,

ben prop de la finestra

per a albirar el sol.

La festa estimada

com va anar cap amunt,

vaig cloure amb l’ensurt

de veue com passava.

Havia comprat flors,

una anell de plata,

un mocador de fil.

Vaig acabar la nit

segut de mala gana

empaitant mil records.


De núvies, cap ni una


Seré aquell senyor

si estreno la sabata,

menjant pastis de nata,

bevent copa de rom.

Els diners, que he trobat

guardats a la guardiola,

els he de posar a prova

per si creixen de grat.

Invertiré en l’ofici

de fer-me mentider

i cobrar una fortuna.

De núvies, cap ni una

per tal de quedar bé

quan aplegui el gran vici.


El jardí amagat


La flor, que s’encomana,

del jardí amagat,

diré com havia estat,

fa temps, perfumada.

Però passen les hores,

acoquina el sol,

necessito un bressol

on amagar-les totes.

Us deia que la flor

decandeix i sospira

abans d’encetar un ai.

Li faig creure que mai

he de deixar la vida

a mans d’un seductor.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: