Cerca l'assegurança i set poemes més
15 Setembre, 2024 12:29
Publicat per jjroca,
Poemes
Cerca l’assegurança
Mal menjat i ben begut,
m’entaforo en les necieses;
la vida porta sorpreses:
vells problemes, algun ensurt.
Com m’endinso a la botiga
per sentir-me traginer,
el guanyar no he de saber
ni trobar la mà amiga.
I, tot d’una, el desencís
com va prenent nova alçada,
em desvetlla del meu mal.
He de ser home mortal
i cercar l’assegurança
de concebre compromís.
Treballar de servent
Pels matins, com home boig,
al dimoni m’encomano,
li he pregat que sigui amo,
però diu que ha estat coix.
A les portes de l’infern,
ha fet cap tot el seguici,
quatre faran sacrifici
i vendran roba d’hivern.
Puix em plau el sol i el vent,
aquella noia bufona
qui em demana per anar.
Li he comprat: saber estar,
ben callat, tota una hora
i el treballar de servent.
Les festes han d’acabar
Prou gelat i camacurt
ni m’allunyo de la bassa,
hi ha un matí de cel carbassa
que, del tot, m’ha complagut.
Repassant tots els meus somnis,
m’he posat a treballar,
prou ben poc he de guanyar
si s’atansa aquest dimoni.
Correspon al Creador
regalar-me sa presència
per si vull anar a ballar.
Les festes han d’acabar
quan el sol prengui la pressa
i vulgui agafar el son.
Ni cerco cap mà amiga
Amb les penses d’un infant,
vaig cercant entre les fulles
les marietes porugues
per trobar son mos ben gran.
Las tardes de primavera,
ben dolces per a somiar;
sota un arbre deixo anar
aquella festa encisera.
No haig pressa ni diners
per a acudir a cap fira
on cap joia he d’atendre.
No m’agrada comprar o vendre
ni cerco cap mà amiga
que m’alliçoni després.
Passo hores rondinant
Les presses han de venir,
algun dia, a trobar-me,
com espero preocupar-me
el darrer dia al matí.
Passo hores rondinant,
tot mirant les orenetes,
van volant lluny de les festes,
han de fer família gran.
El vi nou de la taverna
diré que m’ha complagut
perquè va en un vas gegant.
Les penes venen i van,
no voldria anar eixut,
mig emboirat per la pena.
I nosaltres, al glatir
He vingut al clar país
on massa gent del defora
volen manar a deshora
i fugir del compromís.
Nostra pensa tan ferotge,
demanant que ens facin cas;
a casa de bordegàs,
han avançat el rellotge.
I nosaltres, al glatir
perquè fugen els hereus
a altres terres més galdoses.
Deixeu que passin les hores
per si apleguen els adéus
i tornem al dolç sentir.
En mon comiat
En mon comiat
apleguen hores baixes,
abelles passen
fins no sé on.
La primavera
és jove i s’allargassa,
veieu com dansa
entre les flors.
El dolç caliu
diria que es retarda
i encara és lluny.
Un vent s’esmuny,
fa ones a la bassa
i, a estones, riu.
Paraules surten
Paraules surten
de dintre el cor;
a poc a poc,
ben sovint, muden.
De cansat vell,
el tarannà,
es deixa anar,
no fa per ell.
La vida llarga,
el somni curt
i nova contalla.
Menys blat que palla
el tornen mut,
riu la canalla.