Poemes curts (CLV)
15 Setembre, 2024 12:41
Publicat per jjroca,
Poemes curts
I com deia,
l'aneguet:
Menjaria
un poc de verd
i cada dia!
A la casa
d'en Vicent,
quan hi ha gana,
en mengen cent:
col i patata.
I la lluna
quan s'adorm
vol llacuna
i la dolçor
anant a una.
A la casa
de la por,
sempre passa
la tardor,
però es cansa.
Una jove
em demanà
i un cove
li donà
en ser tan pobre.
Al racó
dels pobrissons,
ésser bo
és l'esglaó
i posar ponts.
El diumenge
pel matí
com el fetge
fa glatir,
és molt heretge.
Per camins
i caminois,
van els nins
cercant cançons
per als fadrins.
Com l'estimo
d'amagat
mai em privo
d'ésser grat
ni quan respiro.
A la porta
del castell,
hi ha qui es gronxa
com penell
sempre que toca.
Un gran home
em digué
que ser noble
és quedar bé
amb tot el poble.
Amb un llapis
a la mà,
com el savi
es deixa anar,
ho deia l'avi.
Al dematí,
soc eixerit,
un poc mesquí
i escanyolit,
millor a la nit.
Com demano
poder ser
i acabo
en mentider,
després, em planyo.
A la porta
del desert,
mai hi toca:
trobar encert,
és poca cosa.
Amb quaranta
solucions,
qui no parla
de raons
o mala traça.
En un cove,
hi ha remei
si hi ha ordre
i algun peix,
el goig de pobre.
Com havia
d'ésser ric,
menjaria
a l'abric
de la cobdícia.
Na Mariona,
del meu cor,
diu que és bona,
sobretot,
quan ja no hi toca.
Parlaria
tot el mes
si sabia
que l'ofès
no tornaria.
Quan l'ampolla
va a la font,
vol ser molla
i es queixa com
si es trobés sola.
Per a seure,
vull un banc,
per a creure,
no vull tant,
només el deure.