A la recerca del mai més i set poemes més
07 Novembre, 2022 05:50
Publicat per jjroca,
Poemes
A la recerca del mai més
A la recerca del mai més,
és on perdo l’esperança;
voldria una vida franca
ben mancada d’interès.
Massa empreses per a fer
en una vida galana,
manta homes van amb gana,
menjaran vint cops al mes.
A la recerca del mai més,
he trobat prou desventura
per a perdre la il·lusió.
Amb un cavall de cartró,
qui no prova l’aventura
per si la sort esdevé?
Vora la riba
El meu anar per terres solitàries
em porta, al cap, oblidats pensaments,
és un desig lliurar-me de la gent;
quan et fas vell, lluites prou debades.
En el camí que va vora la riba,
hi ha un arbre gran cansat de batallar;
de les cinc branques, una li van tallar
o va ser el vent o una mà enemiga.
Algun capvespre, quan gronxa el llebeig,
voldria ser a prop de la plaça,
allí, on els homes parlen de mala traça
i manta joves demanen safareig.
Però, sabeu, el déu no el convida
i ha de morir, lligat, vora la riba.
La jove marieta
En un racó preat del meu jardí,
he vist plorar la jove marieta,
tal com ho fa diria puix és inquieta
i aplega prompte, potser de bon matí.
Estima el sol suau de la tardor
quan van les fulles del tot emmalaltint,
les aventures reposen al coixí
d’aquell cuquet gasiu i somiador.
La marieta es vol posar arracades
per si li plau, un dia, festejar
o veure els nins quan són a l’escola.
Si pensa un xic de segur que no ho prova
per si un maldestre decideix endrapar
i la fereix en cercar-li les ales.
En el bell mig
He decidit marxar del cementiri
per veure amics que, allí, han de restar
fa massa dies que volia anar,
però el dubte ha fet que me n’oblidi.
Allí, hi ha rics, pobres de tota mena,
algun pagès qui voldria eixir;
un somiatruites, un dia, li va dir:
Com no has vingut a veure la pomera?
Hi ha pomes grosses, dolces com les d’abans,
i són a punt per omplir la cistella,
haurà despesa per passar mig hivern.
En el bell mig, es gronxa el xiprer
per a anunciar com el vent el brandeja,
el vent ferotge que arriba dels de dalts.
Menjar per la cara
Sense força ni parany,
la vida passa lleugera,
és una lluita planera
que es va perdent amb els anys.
Us comento que he de ser:
un guerrer amb esperança,
lluitaria a la França,
molt més lluny no ha de ser.
Amb cuirassa i espasa,
al damunt del meu cavall,
he perdut manta batalles.
La meitat van ser pactades
per quatre cebes i dos alls,
no he menjar per la cara.
Ni enveja
El millor dels meus amics
ha setanta primaveres,
planta, a l’hort, les cols i cebes,
per dinar, mai falta el vi.
Són les tardes de cafè
ben amables i afeblides;
fan negocis, sense mides,
un pagès i un sabater.
Menteixen més del que parlen,
mai arribaran al tros
perquè viatgen descalços.
De diners, tres matalassos
amb dos trens de plata i or
ni enveja fan als altres.
Al corriol de les mancances
Al corriol de les mancances,
he trobat nou enemic
ni escolta el que li dic,
només demana guanyar-me.
Som pobres i pelegrins,
cansats de cercar fortuna
a la terra, a la lluna,
al defora i al de dins.
Al corriol de les mancances,
havem feina per a fer,
però mai l’han de pagar.
Com endrecem el mirar
per a aprendre a quedar bé,
som topinets sense nanses.
Les gallines del corral
Les gallines del corral
totes tenen il·lusions:
estimar el gall,
pondre els ous
i eixir a passejar.
Però aplega el Nadal
i l’amo demana festa,
la desgràcia es manifesta
i alguna perdrà el cap.
Les gallines del corral,
ara, viuen entre pors;
on han perdut els amors,
la joia de festejar,
quan van avançant les pors?