A la recerca del mai més i set poemes més

07 Novembre, 2022 05:50
Publicat per jjroca, Poemes

A la recerca del mai més


A la recerca del mai més,

és on perdo l’esperança;

voldria una vida franca

ben mancada d’interès.

Massa empreses per a fer

en una vida galana,

manta homes van amb gana,

menjaran vint cops al mes.

A la recerca del mai més,

he trobat prou desventura

per a perdre la il·lusió.

Amb un cavall de cartró,

qui no prova l’aventura

per si la sort esdevé?


Vora la riba


El meu anar per terres solitàries

em porta, al cap, oblidats pensaments,

és un desig lliurar-me de la gent;

quan et fas vell, lluites prou debades.

En el camí que va vora la riba,

hi ha un arbre gran cansat de batallar;

de les cinc branques, una li van tallar

o va ser el vent o una mà enemiga.

Algun capvespre, quan gronxa el llebeig,

voldria ser a prop de la plaça,

allí, on els homes parlen de mala traça

i manta joves demanen safareig.

Però, sabeu, el déu no el convida

i ha de morir, lligat, vora la riba.


La jove marieta


En un racó preat del meu jardí,

he vist plorar la jove marieta,

tal com ho fa diria puix és inquieta

i aplega prompte, potser de bon matí.

Estima el sol suau de la tardor

quan van les fulles del tot emmalaltint,

les aventures reposen al coixí

d’aquell cuquet gasiu i somiador.

La marieta es vol posar arracades

per si li plau, un dia, festejar

o veure els nins quan són a l’escola.

Si pensa un xic de segur que no ho prova

per si un maldestre decideix endrapar

i la fereix en cercar-li les ales.


En el bell mig


He decidit marxar del cementiri

per veure amics que, allí, han de restar

fa massa dies que volia anar,

però el dubte ha fet que me n’oblidi.

Allí, hi ha rics, pobres de tota mena,

algun pagès qui voldria eixir;

un somiatruites, un dia, li va dir:

Com no has vingut a veure la pomera?

Hi ha pomes grosses, dolces com les d’abans,

i són a punt per omplir la cistella,

haurà despesa per passar mig hivern.

En el bell mig, es gronxa el xiprer

per a anunciar com el vent el brandeja,

el vent ferotge que arriba dels de dalts.


Menjar per la cara


Sense força ni parany,

la vida passa lleugera,

és una lluita planera

que es va perdent amb els anys.

Us comento que he de ser:

un guerrer amb esperança,

lluitaria a la França,

molt més lluny no ha de ser.

Amb cuirassa i espasa,

al damunt del meu cavall,

he perdut manta batalles.

La meitat van ser pactades

per quatre cebes i dos alls,

no he menjar per la cara.


Ni enveja


El millor dels meus amics

ha setanta primaveres,

planta, a l’hort, les cols i cebes,

per dinar, mai falta el vi.

Són les tardes de cafè

ben amables i afeblides;

fan negocis, sense mides,

un pagès i un sabater.

Menteixen més del que parlen,

mai arribaran al tros

perquè viatgen descalços.

De diners, tres matalassos

amb dos trens de plata i or

ni enveja fan als altres.


Al corriol de les mancances


Al corriol de les mancances,

he trobat nou enemic

ni escolta el que li dic,

només demana guanyar-me.

Som pobres i pelegrins,

cansats de cercar fortuna

a la terra, a la lluna,

al defora i al de dins.

Al corriol de les mancances,

havem feina per a fer,

però mai l’han de pagar.

Com endrecem el mirar

per a aprendre a quedar bé,

som topinets sense nanses.


Les gallines del corral


Les gallines del corral

totes tenen il·lusions:

estimar el gall,

pondre els ous

i eixir a passejar.

Però aplega el Nadal

i l’amo demana festa,

la desgràcia es manifesta

i alguna perdrà el cap.

Les gallines del corral,

ara, viuen entre pors;

on han perdut els amors,

la joia de festejar,

quan van avançant les pors?

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: