14 Novembre, 2022 11:56
Publicat per jjroca,
Epigrames
La grandària
del meu bosc
no és massa
ni massa poc.
A la casa
del valent,
hi haurà por,
però no la sents.
Manta lluites
per lluir
tot enmig
del gran glatir.
Quan la lluna
em convida,
no em parla
ni em mira.
A la porta
de l’enyor,
es respira,
però poc.
I la pensa
es va fent:
a poc a poc
o malament.
El dimoni
haurà feina:
sense horari,
sense eina.
Si m’acosto
a ésser vell,
vull camisa
i jersei.
Quan ensuma
el nou hivern,
diu la mosca
que ha fred.
La venjança
duu a la por
a contrades
de foscor.
Ni temences
sota el llit
em privaran
de glatir.
Com l’abella
demanava:
Haver mel,
repòs i casa!
Si riuen
els benestants,
sofreixen
els vilatans.
Pel matí,
demano el vent,
a migdia,
vaig perdent.
La joia
del meu veí
mai em porta
al meu si.
Esperant
la primavera,
discutim
amb la gelera.
I quan penso
ve el retruc:
massa idees
sense llum.
En el dia
del difunt:
no hi ha gana
ni ensurt.
A la festa,
hi aniré
si hi ha joia,
pausa i fe.
Sento el gos
enmig dels gats:
Si hi ha peix,
faré salat!
A les portes
de l’hivern,
cal estar:
bé i despert.
La formiga,
al corriol,
no vol pressa
ni condol.
A la barca,
el mariner
mai demana:
massa vent.
A la vila,
hi ha enrenou:
cares agres,
minso sou.
Afegeix un comentari
