Pensaments festius (CXVIII)
04 Novembre, 2022 11:34
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
M’agrada viure com un ric i pensar com un pobre.
No em preocupa saber on vaig sinó d’on vinc.
Em distreu trobar paraules que no són al seu lloc.
He demanat un consell i m’han tornat dos dubtes.
Heu d’estalviar, però no deixeu de respirar.
Per a què serveixen els intermitents si no s’acaben de definir?
La vida del pobre és el camí de la gana a la fam.
De moment, estic aprenent a fer de pobre.
Avui, m’han donat diners; demà, em diran què puc fer.
Procuro discutir quan estic sol.
Menteixo prou per si un dia l’encerto.
Vull ser polític, on venen camises?
Volen que sigui transparent, de segur que perdré la gana.
He vist passar en Patufet,puc anar a comprar la col.
He tret els miralls de casa, ja feia por.
Haig un dubte existencial: No sé si vaig i vinc!
Em vaig fent vell sense massa esforç.
He demanat diners i una guia de despeses.
He pactat amb el ruc per a fer els torns de sínia.
És bo haver amics a una distància prudent.
Sóc vell i pobre, però invisible.
He renunciat a la paga, no sabia on invertir.
Conec un vidu que rep ordres del més enllà.
No he pagat el mecànic i m’ha tret els pedals del cotxe.
He demanat un menú de quatre plats, tres estaven buits.
El silenci és el regal dels déus enfadats.
Perdo tan sovint com puc.
He guanyat un premi i no m’ha costat gaire.
Des que penso, m’avorreixo sovint.
Faig un règim sever, només menjo en ser despert.
Estic venent el cotxe, només em queden dues rodes.
De moment, respiro sense instruccions.
El camí del savi té massa sotracs.
He demanat hores de totes mides.
Ofereixo un regne on ni cal governar.
Si haig pressa, començo pel tercer plat.
Vull ser pobre, però sense manar.
Amaga’t on vulguis, però procura no fer nosa.
Necessito ser pobre, però sense pensar amb els diners.
Si em llevo tard, qui em donarà l’esmorzar?
Visc en un pou, però l’he decorat força bé.
Faré un viatge de franc si costa pocs diners.
Si porto una maleta, em deixaran un cotxe.
He demanat que la pluja no passi pel meu carrer.
Estic aprenent a ser ric, només em falten diners.
Si em mudo per a anar a dinar, dinaré?
M’he tret tants anys que encara no he nascut.
No sé si sóc més ric o penso menys.
Va ser: casar-me i fer un curset d’escapisme.
Estic aprenent a no ser, però amb paciència.
M’han proposat ésser rei, no deu ser massa galdós.
He demanat unes ales fetes amb bitllets de banc.
Si algun dia em canso, què es pot fer?
M’han proposat ésser jove i apuntar-me a l’atur.
Provaré de lligar el sol els capvespres dels divendres.
Aniré a la mar abans que ella em vingui a veure.
És millor ser cristià si t’agrada el pernil.
Havia de triar: Amics o diners!
Li he demanat de sortir, encara no sé per on.
Pensaments divins (LXXXIII)
04 Novembre, 2022 11:32
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
He de millorar els miracles, he convertit un cec en sord.
Els mariners no volen que Jesús ensenyi a caminar pel damunt de l’aigua.
Tornaré a pecar fins que recobri la memòria.
No aniré al cel si he de compartir cambra amb un sant.
He estat al cel i no n’hi ha per a tant.
No li he dit a Satanàs que tinc pessigolles.
Jesús farà un test d’intel·ligència adaptat als nous deixebles.
Satanàs està ensinistrant un nou Judes.
Jesús ha llogat una barca per si no recorda caminar per damunt de l’aigua.
Els dissabtes, llogo la caldera a una sauna.
M’he quedat sense fe, com es fabrica?
Déu és omnipresent, en algun lloc ha de fer nosa.
M’han fet fora de l’infern, no portava el carnet.
Aniria al cel, però em farien quedar.
Jesús tornarà al desert si li trauen els turistes.
Si no peques en un mes, et tornen tres punts del carnet.
Si aplego a sant, conservaré l’oïda.
Déu ha de tornar a crear, ha demanat una tona d’argila.
Deu pecats més i podràs triar seient.
He vist la Mare demanant pel seu Fill.
No he pogut entrar el ruc al cel, li faltaven vacunes.
Jesús fa miracles, Judes els registra.
Si Déu no m’escolta és que anem bé.
He guanyat un concurs de renecs, puc canviar de caldera.
Sant Pere està esperant Jesús per a anar a pescar.
Tomàs vol caminar pel damunt l’aigua, ja ha trobat un toll.
Els dilluns no m’importaria compartir el dimoni.
A l’estiu, Deu prohibeix canviar l’aigua amb vi.
He hagut d’anar a renovar el carnet de pecador.
Dels quatre sants que conec, dos no es parlen.
Si peco més, podré triar un altre déu.
Necessito més fe, compraré un altre llum.
He canviat de dimoni, l’estic adoctrinant.
No seré sant, no puc pagar el setial.
No puc anar al cel, haig fòbia a les altures.
He demanat l’infern, lliuren els caps de setmana.
Déu escolta, però està molt ben educat.
Ser bomber, dona més punts per a ser dimoni.
Hauré d’anar al cel, he perdut l’aposta.
Satanàs vol estalviar, només hi haurà calderes els dilluns.
Vaig viatjar de l’encert al miracle.
Judes m’ha proposat un negoci de cordes.
He canviat de dimoni, el d’abans s’adormia.
Satanàs no hi és, ha de ser al psicòleg.
Podria anar al cel, però he de demanar favors.
Si Jesús no arriba d’hora, posarem cervesa al menú.
Déu ha posat el regne dels sants, tres galàxies més enllà.
Anava a confessar-me, però m’he deixat l’agenda.
Satanàs no admetrà condemnats que no portin llenya.
La processó començarà en tres hores, la Verge s’està vestint.
He demanat a Jesús que m’ensenyi a multiplicar bitllets.
Si Jesús torna, qui li pagarà el darrer sopar?
Tot i fent miracles, només menjo dos cops al dia.
He canviat el cel per un viatge a la lluna.
Barrabàs li ha proposat a Jesús:
Canviar el papers!
Satanàs vol fer estalvis, traurà els dissabtes.
Jesús ha demanat dos deixebles més per si de cas.
Si Déu és etern, com s’ho fa?
Pensaments educatius (LXXIV)
04 Novembre, 2022 11:30
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Darrerament, aprenc a desprogramar.
Els he donat permís per eixir per a veure si estan sords.
A partir d’ara, només compraré llibres en blanc.
És el millor alumne, mai sé on va.
Tocava un problema de pomes, però se les han menjat.
Estalvieu-vos els paràgrafs de més de tres línies.
Haig dos alumnes que treballen, no sé on volen anar.
La pregunta tenia tres respostes, però cap de bona.
La crítica la dono per sabuda.
Algun dia, espero ser un alumne discret.
Una pissarra sense guix no és el mateix.
El bolígraf va ser el culpable de posar més continguts.
Porto una bossa de comes per si algú sap on van.
Avancem: erren, però no dubten.
No sé on hem perdut la disciplina.
Dubto que els grecs fessin classes patètiques.
Milloren, només fan dues faltes d’ortografia per paraula.
Encara no els he dit que un triangle té tres costats.
He canviat un inspector d’educació per un de treball.
Si m’ho demanen dos cops més, baixaré del pi.
Si els poso deures, quant m’hauré de penedir?
He comprat cordill per a lligar les lletres.
Feu-vos a la idea d’un aprenentatge autònom.
Ni me s’acut, ensenyar-los dialèctica.
El fill del batlle abusa, però poquet.
Aprenen sense esforç i obliden sense remei.
Estic content, han aconseguit enganyar-me de debò.
Tres ja em coneixen, és hora de canviar-los de classe.
M’he amagat a la pissarra i no m’han vist.
Ben sovint, em disfresso de pagès.
Faria un control, però he oblidat les respostes.
És mal alumne, no se li entén el que pensa.
Satanàs és mal mestre, no sap posar deures.
Si poso dibuix lliure, s’atipen de representar-me.
Tenen tanta memòria que ja no els cal pensar.
He fet un pla d’estalvi, no comento els resultats.
Estic content, progresso en la capacitat d’oblit.
Procureu evitar paraules de més de quatre lletres.
No sé quin d’ells serà pobre.
Vull aplegar a la paciència del llibre.
De moment, n’hi ha tres que endevinen on vaig.
No estic neguitós, però no penso en baixar de l’arbre.
Els he donat deu minuts per si volen somiar.
He comprat una cintà mètrica per a mantenir la distància.
Els posaré deures en un futur llunyà.
Porto temps buscant la pregunta de la solució.
He pres el costum d’enfadar-me sovint.
De moment, ja saben que una i no és una a.
He obert el llibre i tres ja tremolen.
Hem aconseguit llegir tres línies sense allitar-nos.
Dubto entre ensenyar-los a parlar o a callar.
Estic content, ja fa tres dies que no m’escolten.
Els ensenyaré mecanografia d’ordinador.
Els alumnes tenen un dubte, venturosos ells.
De moment, han après la paraula: Esbarjo!
Haig un alumne que ho entén, l’he posat de bombeta.
A la darrera reforma, quasi em quedo mut.
Cada dos conceptes nous, els dono caramels.
Com llegeixen de pressa, els he canviat els signes de puntuació.
Epitafis (LXXXII)
04 Novembre, 2022 11:26
Publicat per jjroca,
Epitafis
Si t’acostes prou, et diré on tinc un tresor.
L’estilista m’ha prohibit eixir del nínxol.
Reconec que ja no puc mesurar a passes.
Si portes paper, et faré un plànol del cementiri.
Estava pensant que igual no me’n surto.
Els primers set anys són els pitjors.
Ni us dic el que dura la resta.
Només recordo que manava poc.
He llogat a Caront per a portar records a la barca.
No em deixen eixir sense fanals al taüt.
Ho sento, he començat una vaga de fam.
Necessito un rellotge i algú que li doni corda.
Des que sóc aquí, he sortit dues vegades a signar.
Us aconsello que només porteu una bossa de mà.
Per a ressuscitar, tria la cua llarga.
Encara no he entès perquè no estic viu.
Si torno, podré canviar d’ofici?
Darrerament, no em poso amb ningú.
Fa dies que soc aquí i ningú demana per mi.
Estic esperant, he quedat amb el veí.
He après a mirar amb les orelles.
Dono el condol per exhaurit.
Encara em queden uns bocins de fe.
He perdut les ganes de penedir-me.
He canviat de nínxol, necessito nous veïns.
Necessito eixir, m’ha caducat la targeta.
No sé perquè encara tinc dubtes.
Quasi me’n ric dels refredats.
Feinejo, però no suo.
Soc un recull de bones intencions.
He fet una excursió al nínxol del veí.
Fa dies que no em confesso.
Estic content: avui, em fa mal el cap.
Tant patir i ja he arribat.
Si us plau, crideu-me a les nou per a anar a missa.
No sé ben bé on m’he perdut.
Tampoc és moment d’haver presses.
Prompte començarà la funció.
He vingut per si de cas.
Si estic prou temps, igual m’agrada.
Per molt que tornis, no et pagaré.
He demanat pressupost per a arreglar la façana.
Vaig aprenent a no fer nosa.
M’ha costat aprendre a callar.
Suposo que, demà, faré dejuni.
Gairebé sóc prescindible.
Quan havia après a no fer res, he mort.
He fet una festa, acabo de pagar el nínxol.
Només he vingut a relaxar-me.
Seguiré aquí per a aconseguir més punts.
Us faig saber que no estic content.
He oblidat quan faig l’aniversari.
He començat un pla d’estalvi.
Porto dies sense veure el sol.
Us puc regalar cremes per a la pell.
Estic trist, m’han regalat un rellotge.
No sé com, però he agafar fred.
Necessito una bossa per si em porten berenar.
Algú em pot regalar un desfibril·lador.