Ens toca l'oliva i set poemes més

14 Novembre, 2022 12:04
Publicat per jjroca, Poemes

Ens toca l’oliva


A l’hora primera,

quan el sol aguaita,

em llevo, de pressa,

per si el pare crida.

Avui, com ha dit:

ens toca l’oliva,

el fred no convida

per a ser l’amic.

La llet com fumeja,

en el bol estant,

esperant el pa.

És dur el passar

fins que va avançant

un sol sense treva.


A l’escola, la lliçó


A l’escola, la lliçó

amb un mestre exigent,

arribarem fins a cent

tot comptant de dos en dos.

La pissarra ben pintada

i un guix fent les cabrioles,

quant llargues que són les hores

fins que aplega la vesprada.

En el mapa, veig els rius,

les depressions, les muntanyes

amb terres inconegudes.

Vaig pensant amb les erugues,

amb mosquits i les aranyes

esperant el nou estiu.


En el petit dubte


En el petit dubte

del gran desconcert,

com la ment es perd

per trobar un reducte

on passar l’hivern.

El cel com s’apropa

i perd la raó,

va perdent calor,

voldrà fugir d’hora

cap a altres llocs.

En el petit dubte

com em bull el cap,

em té segrestat,

li prego que mude.


Un ou saltironant


He demanat per dinar:

una sardina torrada,

que estigui del tot salada

puix la vull ben remullar.

Amb un ou saltironant,

ben dintre de la paella,

vagi l’oli d’olivera

regalant-li el seu encant.

Una tomata collida,

un capvespre, en un hort

on el pagès la criava.

El pa sigui de torrada

amb un vi negre de cor

que no conegui la mida.


Aprenent de bon pastor


Les ovelles del meu amo

mai es cansen de belar,

pel matí han de començar

i no aturen si ho demano.

Aprenent de bon pastor,

cada dia ho deixo anar,

la feina de rabadà

m’agrada quan fuig el sol.

Com m’estimo els de dalts

quan senyoreja la pausa

d’aquell vent enfurismat.

Vaig resseguint el ramat

amb un ca que mai es cansa

de guaitar-me d’amagat.


En viatges a la lluna


En viatges a la lluna,

he trobat homes de bé,

algun pobre que també

voldria haver una engruna.

Allí, estan bocabadats

en veure una tomata,

un bocí de pastanaga

i un pa del tot torrat.

En viatges a la lluna,

m’he tornat un xic ateu

per no trobar cap església.

Enyoro la regalèssia,

les eixides d’anar a peu

fins aplegar a la llacuna.


Les hores toves


Poseu-me pa i hores dolces

per a avançar sense fruitar,

estalvieu-me el gran pensar

que finirà en aplegar a les noses.

Vaig, com diria, un poc perdut

esperant trobar encanteri,

és un viatge sense pretèrit

amb llarg present i futur curt.

Poseu-me pa i hores dolces,

el gruix poder d’anar endavant

per a conquerir regnes estèrils.

Eixirà el sol, pesi a qui pesi,

mentre tardor anirà plorant

fins que apleguin les hores toves.


Els fantasmes han marxat


El fantasmes han marxat

ben tips de sentir campanes,

els minyons menjant castanyes

diuen que els poden fer mal.

Massa ànimes de la vila

se n’han tornat decebudes,

han fet pors i pampallugues

a minyons de totes mides.

Els fantasmes han marxat

emportant-se nostres somnis

al regne de la foscor.

No he de ser bon lluitador

i he de passar com qui trobi

un reclau prou oblidat.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: