Pensaments festius (CXIX)

14 Novembre, 2022 12:07
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He trobat amics, però no es mouen.

Em demanen més diners que bona voluntat.

És un home bo, però no es deixa coure.

El banquer em sorprèn, em proposa un negoci.

Estic a casa, encara em deixen viure-hi.

A l’hivern, un tendeix a fer el món petit.

No vull més por de la que necessito.

La força és la caixa on anem posant els dies.

Espera tant que no pot fer res més.

El temps és el tren que no s’atura.

Potser l’estimo, he deixat un segon de pensar amb mi.

Les paraules volen perquè no dona temps per amuntegar-les.

El millor de la ràdio és que fas servir un sentit secundari.

He comprat un televisor, algun dia posaré el corrent elèctric.

El sorprenent de la sogra és que parla bé de la seva filla.

No crec en la bellesa, només en l’harmonia d’espais .

Les cases ploren d’anar tan ben guarnides.

Els veïns no dormen dintre del meu plat perquè no els deixo.

A Déu li demano, al dimoni li passo comptes.

És bon cristià, però no porta feina a casa.

L’església és plena, no és estrany que Déu no hi sigui.

Treballo cinc dies i així saben on sóc.

No tinc més gana, però necessito atipar-me.

Un conte és una història amb set colors.

No puc arribar allí on no puc anar.

El cementiri és la casa de la mala sort.

Proveu de posar la fe en un sac buit.

He provat de passar la nit però el sol no se n’anava.

Prefereixo estar sol que no estar.

No em faig vell perquè han fugit els meus dies.

Estic tan cansat que he parat el temps.

Soc un casat inútil, però necessari.

Les dones fan la guerra, prompte engalanaran els canons.

No he demanat viure, però m’estic acostumant.

El millor de la música és que, els cops, els reben els altres.

Ella canta tan bé que la tinc, tot el dia, donant tombs.

El silenci té palau i, el soroll, cabana .

Els futbolistes serien innecessaris si les pilotes juguessin soles.

No tinc fe en el demà, l’he posat tota en l’avui.

Puc acabar un any, però no el darrer dia.

No sento la pau al cor, sento el cor amb pau.

Cap pensament hauria de fugir d’un full escrit.

Tots busquem la nostra veritat, però no la sabem compartir.

No estic sol, m’acompanyen els meus somnis.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Ens toca l'oliva i set poemes més

14 Novembre, 2022 12:04
Publicat per jjroca, Poemes

Ens toca l’oliva


A l’hora primera,

quan el sol aguaita,

em llevo, de pressa,

per si el pare crida.

Avui, com ha dit:

ens toca l’oliva,

el fred no convida

per a ser l’amic.

La llet com fumeja,

en el bol estant,

esperant el pa.

És dur el passar

fins que va avançant

un sol sense treva.


A l’escola, la lliçó


A l’escola, la lliçó

amb un mestre exigent,

arribarem fins a cent

tot comptant de dos en dos.

La pissarra ben pintada

i un guix fent les cabrioles,

quant llargues que són les hores

fins que aplega la vesprada.

En el mapa, veig els rius,

les depressions, les muntanyes

amb terres inconegudes.

Vaig pensant amb les erugues,

amb mosquits i les aranyes

esperant el nou estiu.


En el petit dubte


En el petit dubte

del gran desconcert,

com la ment es perd

per trobar un reducte

on passar l’hivern.

El cel com s’apropa

i perd la raó,

va perdent calor,

voldrà fugir d’hora

cap a altres llocs.

En el petit dubte

com em bull el cap,

em té segrestat,

li prego que mude.


Un ou saltironant


He demanat per dinar:

una sardina torrada,

que estigui del tot salada

puix la vull ben remullar.

Amb un ou saltironant,

ben dintre de la paella,

vagi l’oli d’olivera

regalant-li el seu encant.

Una tomata collida,

un capvespre, en un hort

on el pagès la criava.

El pa sigui de torrada

amb un vi negre de cor

que no conegui la mida.


Aprenent de bon pastor


Les ovelles del meu amo

mai es cansen de belar,

pel matí han de començar

i no aturen si ho demano.

Aprenent de bon pastor,

cada dia ho deixo anar,

la feina de rabadà

m’agrada quan fuig el sol.

Com m’estimo els de dalts

quan senyoreja la pausa

d’aquell vent enfurismat.

Vaig resseguint el ramat

amb un ca que mai es cansa

de guaitar-me d’amagat.


En viatges a la lluna


En viatges a la lluna,

he trobat homes de bé,

algun pobre que també

voldria haver una engruna.

Allí, estan bocabadats

en veure una tomata,

un bocí de pastanaga

i un pa del tot torrat.

En viatges a la lluna,

m’he tornat un xic ateu

per no trobar cap església.

Enyoro la regalèssia,

les eixides d’anar a peu

fins aplegar a la llacuna.


Les hores toves


Poseu-me pa i hores dolces

per a avançar sense fruitar,

estalvieu-me el gran pensar

que finirà en aplegar a les noses.

Vaig, com diria, un poc perdut

esperant trobar encanteri,

és un viatge sense pretèrit

amb llarg present i futur curt.

Poseu-me pa i hores dolces,

el gruix poder d’anar endavant

per a conquerir regnes estèrils.

Eixirà el sol, pesi a qui pesi,

mentre tardor anirà plorant

fins que apleguin les hores toves.


Els fantasmes han marxat


El fantasmes han marxat

ben tips de sentir campanes,

els minyons menjant castanyes

diuen que els poden fer mal.

Massa ànimes de la vila

se n’han tornat decebudes,

han fet pors i pampallugues

a minyons de totes mides.

Els fantasmes han marxat

emportant-se nostres somnis

al regne de la foscor.

No he de ser bon lluitador

i he de passar com qui trobi

un reclau prou oblidat.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (CXI)

14 Novembre, 2022 12:02
Publicat per jjroca, Poemes curts

Com demano

minsa sort,

quan em planyo,

ho tinc tot:

suau i maco.


La virtut

va amb la fe,

fer-se mut

és parlar bé,

vol aixopluc.


Amb seixanta

balladors,

qui no balla

no hi és tot

o li falta gràcia.


Amb la menja

d'aquest plat,

quanta enveja,

ha fet salat,

és la revenja.


En tornar

del cementiri,

he comptat

tots els meus vicis,

no he acabat.


Al petit racó

de la melangia,

viu el gran senyor

qui estimar confia:

el més gran tresor.


Petit com sóc,

des de dalt estant,

m'han deixat un lloc,

força inversemblant,

ben a prop del foc.


No haig massa

solució:

vaig a plaça

a menjar dolç,

a més, m'agrada.


La patata

per sopar

i si passa

per demà,

quant poc m'agrada.


Mai demano

solució

si m'escanyo

de debò,

sempre guanyo.


Quan la mossa

vol menjar,

si hi ha sopa

no hi ha pa,

és com toca.


A la casa

de l'heroi,

qui no mana

ni és cofoi,

és com s'acaba.


Ha dit el marit:

Avui, per dinar,

no han faltat els crits

des del primer plat!

És un mal antic.


Quan la vella

va a la font,

porta pressa,

vés per on,

l'aigua ni es queixa.


Mai em canso

de somiar

i proclamo

que he viatjat

sense pensar-ho.


Enmig del jardí,

de la plaça vella,

hi ha una rosella

sense res a dir,

potser està ofesa?


Vull, per al capvespre,

sense saber com,

les ganes d'aprendre

puix no veig on sóc,

mai ho podré entendre.


A la casa

d'en Ramon,

cada cambra

és mig món

o poc li falta.


Les comandes

de la sort

tenen cases

sense hort,

són miserables.


És la panxa,

en el dejuni,

qui demana

que la curi,

vol viure massa.


A la porta

de l'infern,

qui no plora

tot ho perd:

diners i bossa.


Per a ser

bon segador,

menjar bé

i prendre el sol,

de vi, també.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXI)

14 Novembre, 2022 11:56
Publicat per jjroca, Epigrames



La grandària
del meu bosc
no és massa
ni massa poc.


A la casa 
del valent,
hi haurà por,
però no la sents.


Manta lluites
per lluir
tot enmig
del gran glatir.


Quan la lluna
em convida,
no em parla
ni em mira.


A la porta
de l’enyor,
es respira,
però poc.


I la pensa 
es va fent:
a poc a poc 
o malament.


El dimoni 
haurà feina:
sense horari,
sense eina.


Si m’acosto
a ésser vell,
vull camisa
i jersei.


Quan ensuma
el nou hivern,
diu la mosca
que ha fred.


La venjança
duu a la por 
a contrades
de foscor.


Ni temences
sota el llit
em privaran
de glatir.


Com l’abella
demanava:
Haver mel,
repòs i casa!


Si riuen
els benestants,
sofreixen
els vilatans.


Pel matí,
demano el vent,
a migdia,
vaig perdent.


La joia
del meu veí
mai em porta
al meu si.


Esperant
la primavera,
discutim
amb la gelera.


I quan penso
ve el retruc:
massa idees
sense llum.


En el dia
del difunt:
no hi ha gana
ni ensurt.


A la festa,
hi aniré
si hi ha joia,
pausa i fe.


Sento el gos
enmig dels gats:
Si hi ha peix,
faré salat!


A les portes
de l’hivern,
cal estar:
bé i despert.


La formiga,
al corriol,
no vol pressa
ni condol.


A la barca,
el mariner
mai demana:
massa vent.
 

A la vila,
hi ha enrenou:
cares agres,
minso sou.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs