Poemes curts (CXI)

14 Novembre, 2022 12:02
Publicat per jjroca, Poemes curts

Com demano

minsa sort,

quan em planyo,

ho tinc tot:

suau i maco.


La virtut

va amb la fe,

fer-se mut

és parlar bé,

vol aixopluc.


Amb seixanta

balladors,

qui no balla

no hi és tot

o li falta gràcia.


Amb la menja

d'aquest plat,

quanta enveja,

ha fet salat,

és la revenja.


En tornar

del cementiri,

he comptat

tots els meus vicis,

no he acabat.


Al petit racó

de la melangia,

viu el gran senyor

qui estimar confia:

el més gran tresor.


Petit com sóc,

des de dalt estant,

m'han deixat un lloc,

força inversemblant,

ben a prop del foc.


No haig massa

solució:

vaig a plaça

a menjar dolç,

a més, m'agrada.


La patata

per sopar

i si passa

per demà,

quant poc m'agrada.


Mai demano

solució

si m'escanyo

de debò,

sempre guanyo.


Quan la mossa

vol menjar,

si hi ha sopa

no hi ha pa,

és com toca.


A la casa

de l'heroi,

qui no mana

ni és cofoi,

és com s'acaba.


Ha dit el marit:

Avui, per dinar,

no han faltat els crits

des del primer plat!

És un mal antic.


Quan la vella

va a la font,

porta pressa,

vés per on,

l'aigua ni es queixa.


Mai em canso

de somiar

i proclamo

que he viatjat

sense pensar-ho.


Enmig del jardí,

de la plaça vella,

hi ha una rosella

sense res a dir,

potser està ofesa?


Vull, per al capvespre,

sense saber com,

les ganes d'aprendre

puix no veig on sóc,

mai ho podré entendre.


A la casa

d'en Ramon,

cada cambra

és mig món

o poc li falta.


Les comandes

de la sort

tenen cases

sense hort,

són miserables.


És la panxa,

en el dejuni,

qui demana

que la curi,

vol viure massa.


A la porta

de l'infern,

qui no plora

tot ho perd:

diners i bossa.


Per a ser

bon segador,

menjar bé

i prendre el sol,

de vi, també.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: