Altra vegada i set poemes més

19 Setembre, 2020 07:17
Publicat per jjroca, Poemes

Altra vegada


Com va la mort

per refer la natura

i així procura

guardar-ho tot.

No compta els anys

ni atura a la fermesa,

l’empeny la pressa

i aquell deure estrany.

Farà bugada,

enllestirà la feina

sense dir res.

Vindrà el mai més

guaitant, per la finestra,

altra vegada.


El llapis diu


El llapis diu,

es desfà i comenta

com la feblesa

massa que escriu.

Els homes grans

basteixen quatre ratlles,

massa de palles,

poques de gra.

El llapis parla

de ratlles sense fi,

planes de lletres.

Lligades elles

mai se’n podran eixir

ni anar a cap banda.


En tombar el nou dia


Mai hauré sabut

que volar no em prova

puix l’aire envola,

vol tornar-me eixut.

En el meu somiar

amb terres lleugeres,

dormen les estrelles

ran del campanar.

Dolça melodia

de brisa estimada

em porta a l’amor.

Com rabent traïdor,

no em portis la queixa

en tombar el nou dia.


Qui m’haurà mentit...?


La lluna en un cove,

la mar en un odre

i gras l’esperit.

Qui m’haurà mentit

ha estat innoble

i un pèl traït?

Aprenent de déu,

em sento ateu

i un xic bordegàs,

no em féssiu cas

puix vaig per la neu

quan aplega el fred

i em manté despert

fins que el vent se’n va.

 

Parlant amb el matalàs


Mentiria si digués

que, a la nit, treballo més.

És mon llit amorosit

qui em porta a l’aventura,

com pensa i com procura

que sigui home afeblit.

Parlant amb el matalàs,

em passo bones estones,

mig plorant passen les hores

recordant nostre fracàs.

Però la vida és feixuga

i, pel lleure, es va perdent,

hem de lluitar amablement

i acabar sense cordura.


Rauré entre homes


Amable la tarda

i la nit serena,

dessota una estrella,

veig un gos com lladra.

Perduts el grans somnis,

demano establir-me,

podríeu vós dir-me

on dorm el desori?

Les paraules toves

m’han dut al davant

de portes tancades.

Entre empreses vanes,

mai em faré gran

i rauré entre homes.


Hem parlat de sacrifici


En converses amb el ruc,

hem parlat de sacrifici,

de treballar, de poc vici,

d’una sínia i aixopluc.

Cada dia, al dematí,

hem d’anar a fer la feina,

no haig hora ni massa eina

ni gran desig de fugir.

Avancem en la trobada

i apleguem cansats al tros

per a emprendre nova empresa.

És el ruc qui posa pega

per agafar el bon goig

i gaudir a la vegada.


Aprenent de déu


Aprenent de déu,

menjador de sopes,

mai seré l’hereu

de gegants i ogres.

A les hores baixes,

dormo com un soc,

somio amb un rebost

de rialles dolces.

Aprenent de déu,

em llevo, amb la lluna,

prop la mitja nit.

Algun cop, m’ha dit:

Anirem a una,

però sempre a peu!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs