Altra vegada i set poemes més
19 Setembre, 2020 07:17
Publicat per jjroca,
Poemes
Altra vegada
Com va la mort
per refer la natura
i així procura
guardar-ho tot.
No compta els anys
ni atura a la fermesa,
l’empeny la pressa
i aquell deure estrany.
Farà bugada,
enllestirà la feina
sense dir res.
Vindrà el mai més
guaitant, per la finestra,
altra vegada.
El llapis diu
El llapis diu,
es desfà i comenta
com la feblesa
massa que escriu.
Els homes grans
basteixen quatre ratlles,
massa de palles,
poques de gra.
El llapis parla
de ratlles sense fi,
planes de lletres.
Lligades elles
mai se’n podran eixir
ni anar a cap banda.
En tombar el nou dia
Mai hauré sabut
que volar no em prova
puix l’aire envola,
vol tornar-me eixut.
En el meu somiar
amb terres lleugeres,
dormen les estrelles
ran del campanar.
Dolça melodia
de brisa estimada
em porta a l’amor.
Com rabent traïdor,
no em portis la queixa
en tombar el nou dia.
Qui m’haurà mentit...?
La lluna en un cove,
la mar en un odre
i gras l’esperit.
Qui m’haurà mentit
ha estat innoble
i un pèl traït?
Aprenent de déu,
em sento ateu
i un xic bordegàs,
no em féssiu cas
puix vaig per la neu
quan aplega el fred
i em manté despert
fins que el vent se’n va.
Parlant amb el matalàs
Mentiria si digués
que, a la nit, treballo més.
És mon llit amorosit
qui em porta a l’aventura,
com pensa i com procura
que sigui home afeblit.
Parlant amb el matalàs,
em passo bones estones,
mig plorant passen les hores
recordant nostre fracàs.
Però la vida és feixuga
i, pel lleure, es va perdent,
hem de lluitar amablement
i acabar sense cordura.
Rauré entre homes
Amable la tarda
i la nit serena,
dessota una estrella,
veig un gos com lladra.
Perduts el grans somnis,
demano establir-me,
podríeu vós dir-me
on dorm el desori?
Les paraules toves
m’han dut al davant
de portes tancades.
Entre empreses vanes,
mai em faré gran
i rauré entre homes.
Hem parlat de sacrifici
En converses amb el ruc,
hem parlat de sacrifici,
de treballar, de poc vici,
d’una sínia i aixopluc.
Cada dia, al dematí,
hem d’anar a fer la feina,
no haig hora ni massa eina
ni gran desig de fugir.
Avancem en la trobada
i apleguem cansats al tros
per a emprendre nova empresa.
És el ruc qui posa pega
per agafar el bon goig
i gaudir a la vegada.
Aprenent de déu
Aprenent de déu,
menjador de sopes,
mai seré l’hereu
de gegants i ogres.
A les hores baixes,
dormo com un soc,
somio amb un rebost
de rialles dolces.
Aprenent de déu,
em llevo, amb la lluna,
prop la mitja nit.
Algun cop, m’ha dit:
Anirem a una,
però sempre a peu!