Pensaments divins (LIX)
14 Setembre, 2020 15:59
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Satanàs no em troba les pessigolles.
A l'autobús de l'infern, mai trobo seient.
A l'infern, el que costa més és matinar.
Sant Pere no em vol posar a l'equip de futbol.
He anat al cel només per a veure l'ambient.
Vull fer un seminari de dimoni entremaliat.
Satanàs inaugura una de calderes amb música ambiental.
Si moro en dilluns, quan arribaré al cel?
Faig pecats, però els endreço.
Necessito un profeta per encertar la loteria.
Al cel, quants dies es pot passar sense menjar.
Canvio cilici en bon ús per un ventall.
Satanàs ha demanat Déu un infern sense estiu.
Vull ànimes caritatives els dies de ràbia.
He vist al veí del cel, vull pecar!
A l'infern, han ampliat la sala de mentiders.
Canvio tres pecats repetits per un de nou.
Es veu que Déu s'ha oblidat d'escriure'm.
Necessito parlar amb Satanàs de les noves ofertes.
Només em resten dos mil anys de pregar.
He demanat una caldera amb «wi-fi».
M'he llevat tard, hauré de fer via amb els pecats.
Jesús està temptat d'anar al twitter.
Quina carmanyola necessito per a anar a l'infern?
Si vas al cel, guarda'm un seient.
He decidit compartir el dimoni amb la veïna.
Estic esperant que Déu posi pecats nous.
Satanàs està trist, porta una mala setmana.
A l'infern, només es pot parlar amb els muts.
Judes s'ha apuntat a la bossa dels traïdors.
Jesús vol provar d'anar amb bici pel damunt de la mar.
Satanàs vol provar les aigües termals.
Sant Pere prefereix l'horari d'hivern.
Emborratxar-se amb vi de missa, és pecat?
Jesús proposa a Judes que doni sang.
La Verge sempre oblida l'aniversari.
Jesús vol deixar l'ofici de pastor.
Per anar al cel, m'ha donat la classe «turista».
Als mil pecats, ja pots demanar la cua.
He venut l'ànima a tres dimonis diferents.
Si vaig al cel, hauré de ressuscitar?
Peco sovint per por d'avorrir-me.
El temps de l'infern és flexible?
He demanat un rajolí de gràcia.
El pitjor és ser pobre i no olorar el cel.
Necessito un déu amb millors ofertes.
No he sortit sant de miracle.
He parlat amb Déu un monòleg profitós.
Pecaria, però no tinc més hores.
Sant Pere ha demanat les lletres més grosses.
A Jesús no li agrada la mona de Pasqua.
El millor de l'infern són les rebaixes.
Fa dies que no peco, hauré d'anar al metge.
Al cap de mig any, me n'adonà que era al cel.
Tomàs m'ha demanat el «curriculum».
Sant Pere viu en una veda eterna.
Déu ens creà despullats, no entenia de moda.
La Verge provarà túniques amb colors més vius.
M'he fet un embolic amb la Salve.
Anava a pregar quan ha començat l'esbarjo.
Satanàs posarà deu tavernes més a l'infern.
Les misses negres es fan amb vi agre.
Estic pendent de la tercera resurrecció.
Jesús exigirà als nous deixebles el graduat escolar.
Ara, resulta que el dimoni no vol peix.
Tres miracles més i passo al tercer cel.
Pensaments educatius (LIX)
14 Setembre, 2020 15:57
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He entrat per a veure si encara se n’adonen.
El problema de ser pastor és la manca de gos.
Veig que dubten entre porta i finestra.
He demanat, als Reis, que se n’emportin.
Saben més que jo, però no ho canalitzen.
Avancem per inèrcia.
Procuraré ensenyar-los per correspondència.
Acabo ensenyant per aproximació.
Procuro retrobar-los en un món que els fa perdre.
Considero que, per a mossegar-los, em sobren les dents.
En el passadís, em fan el primer anàlisi.
Procureu que, les ferides, siguin superficials.
De vegades, em considero un despropòsit intel·lectual.
Cada cop, he de fer les pauses més marcades.
He assolit la primera passa per a esdevenir sant.
Mai presumeixo del seu desavantatge.
Envejo la seva obstinada flexibilitat.
Amb els anys, vaig guanyant més sobrenoms.
No poseu més feina per si us heu de corregir.
Abans, les finestres eren compartides.
Hauré d’ensenyar ortografia electrònica.
He d’aprendre el paper d’enemic.
Els motivo esperant que no em guanyin.
Sovint pensen que arribaré més tard.
Procureu tancar les finestres massa grans.
És bo que recullin un poc de por.
Massa camins per anar enlloc.
Si dubten, és un bon plan de construcció.
Cada dia em llevo amb l’esperança de no fer tard.
Educar és construir amb eines resistents.
Cal trobar la finestra més encisera.
Els prendré quan arribi el bon punt.
Cercarem el bon so entre sorolls.
Venien a guanyar, no els decebeu.
Aprofiteu els dubtes del primer moment.
És la lluita la qui no demana ferits.
Els ensenyaré la por de no saber.
Porto anys barallant-me per quasi res.
La primera lliçó l’he regalat.
Mai els dic tot el que perdo.
És una lluita desigual, però mantinguda.
Em solen guanyar, però els enganyo.
No penso dir-lo on és el bon camí.
Acostumo avançar amb pedres a la sabata.
L’important és no endarrerir massa.
Procuro recollir la fe que van perdent.
Ensenyar ha de ser un negoci de minses pèrdues.
Menys mal que no sumen sovint.
Esbrineu quina part del llibre els fa volar.
Estic content, els donaré feina de franc.
A la primera classe, tot està per vendre.
Poseu paper i llapis i espereu les idees.
La classe durà almenys vint segons.
Procureu que escullin entre tous desconcerts.
Li he demanat al llapis que sigui responsable.
Si aprenen, quin és el pas següent?
Sempre somio que callen.
De segur que no saben on vull anar?
He aconseguit canviar les exclamacions a simples crits.
M’estic acostumant a un ritme inestable.
Treballarem la memòria, però sense abusar.
De moment, qualifiquen a l’engròs.
Volen pagar-me per conceptes assolits.
Perdo menys temps del que poso.
Deuen ser a punt perquè ja no n’escolta cap.
Si aprenen, no feu nosa.
Entre penes i dolors i set poemes més
14 Setembre, 2020 15:55
Publicat per jjroca,
Poemes
Entre penes i dolors
A les portes de l’infern,
he deixat tots els cilicis,
en entrar, només hi ha vicis
i pecats de color verd.
Les calderes són de llenya
des que s’han aproximat
homes magres d’espardenya
per descloure l’entrellat.
Entre penes i dolors,
passem les llargues hores
qui mai han d’aturar.
Al cel, no voldria anar
puix els dec massa penyores
entre nobles i senyors.
Aprenent de pobre
Amb més deures
que diners,
haig mesures
d’interès.
Aprenent de pobre,
he passat el curs,
ha estat un disgust
enmig del desordre.
He cercat una pubilla
per poder-la festejar
un cop o dos per setmana.
Com la ràbia s’encomana,
prompte ho hauré de deixar
perquè he perdut amb la tria.
Benvolguts traïdors
Benvolguts traïdors
fruits d’una nissaga
qui, arreu, s’escampa
per trobar tresors.
En el treballar,
hem passat estones,
però són més bones
les presses per guanyar.
Així, a l’aixopluc
dels homes prudents
enllestim la feina.
No vull trobar l’eina
que em faci valent
ver vèncer si puc.
Dintre de mil llibres
Ni pau a l’escola
ni ombra al desert,
el pensar és despert
i quasi tremola.
Dintre de mil llibres,
hi ha la solució,
que Déu em perdó
per saber-me lliure.
Al carrer, m’espera
la més dolça nit
sota una finestra.
Hi ha una deessa
qui, potser, m’ha dit
que no és cosa seva.
Un cop al mes
Estimar l’estimaria,
ben sovint, un cop al mes,
vinc del país del mai més
i com ploro d’alegria.
He començat a predir
tota mena d’aventures,
les tardes seran feixugues
quan demanin un migdia.
Avanço per avançar
a la casa del mai més
amb un monstre fredolic.
Espero que sigui amic
amb to pausat i sorprès
fins que li aplegui la nit.
Potser algú dirà
Hauré de morir
quan el cos demani,
canviaré de barri
sense enginy ni abric.
Sentiré com fuig
aquest pobre cos,
ho farà, a l’engròs,
per a ser rebuig.
Potser algú dirà,
a la taula estant,
que feia prou nosa.
El nou son em troba
i aniré provant
qui m’enyorarà.
Voldria anar
La més maca de les flors
ha la feina més preada:
Restar quieta, amb bona cara,
per seduir un abellot.
Per quina estranya raó,
l’arbre espera haver fruit?,
potser trobarà l’enuig
i demanarà perdó.
I els déus, de dalt estant,
com obliden les promeses
quan és posen a ballar.
Algun cop, voldria anar,
amb les ales ben esteses,
a trobar algun vianant.
Ploro més
Na Mariona em diu que sí
i comença el meu glatir.
Amb les penses d’un gegant,
passo el dia caminant,
però en arribar el migdia
cerco pausa de bona mida.
No em donéssiu altra llum
per si un dia goso perdre’m,
seria feliç d’entendre’m
amb la pensa d’un sabut.
Passa el temps des de l’alçada
que és on voldria restar,
però aplega l’endemà
i com ploro més encara.
Epitafis (LIX)
14 Setembre, 2020 15:53
Publicat per jjroca,
Epitafis
Si és per la llengua, no patiu.
Vendré l'eternitat si es posen en raó.
Quan no puc més, me'n ric.
D'aquí estant, pedalejar és complicat.
Un cop a l'any, vaig a revisió.
He demanat un tren de rodalies.
No entenc el concepte: aire contaminat.
He trobat bones ofertes de taüts.
Ja ho sabies que era aquí?
Em deixo aconsellar.
Estic en temps mort.
De moment, no tinc son.
Vols dir que t'he convidat?
A l'altra, faré de dolent.
Si has vingut a veure'm, ho sento.
Haig cinc minuts per a escoltar-te.
Vols dir que no paraves tu?
Si vols, anem a una!
Em pots substituir una estona?
De fet, cercava un hotel.
Necessito un acudit.
Quan desperti, puc menjar?
Ets l'onzè que ve a cobrar!
No m'importa el menjar fred.
Porteu-me una gandula.
Porto el dia ploraner.
Espero que m'hagin fet la baixa.
Acabo de pagar el darrer rebut de l'enterrament.
Fa dies que no em maregen.
De segur, que faig pena.
Com et deia abans …
No aturo ni per a dinar.
He trobat feina de vigilant.
Fes veure que no hi sóc.
Ahir, vaig perdre la memòria.
Ja passaré a pagar.
M'he tornat desconfiat.
Demà, vine més prompte.
Vull una llanterna, no ciris.
Per fi, m'he fet ecologista.
Dos dies més i surto.
Espero que no vingues a cobrar?
He mort, però no t'ho prenguis malament.
Faré un recés de dues hores.
Podeu estalviar-vos les pregàries.
Em pots vigilar el taüt un moment?
Us comento que no sóc zelós.
M'estic acostumant a no ser.
Ho sento, haig el son pesat.
Porto un mes sense dir-me res.
Permeteu-me callar una estona.
Avui, tancaré abans.
Ja es nota el règim.
No ploris, ja me'n faig càrrec.
Ho sento, no et puc ni veure.
Estic acostumant-me als espais petits.
Ara, em costa perdre el son.
Cada dia haig menys salut.
Estic pensant en regalar-me flors.
Ara, em poso els peus i vaig a passejar.
Si moro ara, em trauran punts?
M'han proposat de tornar, he dit que no.
Si moriu, feu-m'ho saber.
Haig un dubte, demà continuaré mort?
Vull pensar que tardaràs en venir.
Torneu més tard, estic enfeinat!
Pensaments festius (LIX)
14 Setembre, 2020 15:51
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Les dones es pensen que els homes tenen ulls que les miren.
Intento enganyar-me, però acabo perdent.
La nit és la part del dia que va triar el dimoni.
El dimoni em demana, per favor, que l'escolti.
El vostre cos és el vostre monstre.
L'amor és la concentració real de dos cossos en un.
Les dones solen muntar tot un món per un home que no existeix.
L'edat és proporcional a la roba que et poses.
Les dones, sense pols, es moririen d'avorriment.
Si la humanitat creix massa, els dimonis demanaran vacances.
Em preocuparia si l'amo no sabés on posar els diners.
La primera condició per ser savi, és perdre la paraula i el rellotge.
Els crítics són amargants camps gravitatòries.
Escric molt perquè no vull pujar a cap mena d'avió.
Per mimetisme, acabarem tenint peus rodons.
El futur de l'home ha d'estar, forçosament, programat.
Si no vaig a esquiar, que contaré als envejosos.
Els polítics demanen a Déu ser amorfs sense imaginació.
Estar viu és tenir el dolor per majordom.
L' amo m'estima tant, que em deixa despullat i sense vicis.
Tot anava bé, fins que aparegué el mirall.
La felicitat és oblidar que tens un cos per mantenir.
La bellesa és la ciència adequada a cada ull crític.
Estar casat és oblidar-se de quasi totes les dones maques.
Mireu si sóc ignorant que només he estimat una dona.
El cervell admet l'escriptura d'una línia.
Llegir és amansir els ulls portant-los per camins estrets.
Les dones aprenen més perquè han d'enganyar millor.
La felicitat és un lloc tan petit que és complicat ocupar.
Mantenir l'home tranquil requereix construir, contínuament, castells de por.
Si una dona deixa de cantar, es possible que es queixi.
He donat mitja vida per ser un esglaó numerat.
Estic viu perquè no sé on més puc anar.
Amb el fred, reconec els extrems del meu cor.
Els qui no em coneixen tenen més bona opinió de mi.
Escric perquè, el veritable amo, m'ho mana.
Qui confia amb els altres, té un camí complicat.
Si visc aquí és perquè encara he de fer nosa.
Em critiquen perquè els he dit qui sóc.
La vida és el compte corrent més interessant.
Seria feliç, si no hagués de perdre massa temps en aconseguir-ho.
L'home és l'únic animal que es pensa que el temps es pot pagar.
Al metge, no li preocupa massa la meva bona salut.
Si trobeu una bruixa, salteu pel seu damunt.
Qui no pot servir Déu, serveix a la resta.
Poemes curts (LIX)
14 Setembre, 2020 15:48
Publicat per jjroca,
Poemes curts
En el reialme
dels infidels,
venen arrels
a més de quatre,
mai donen res.
Per aprendre
a comptar,
cal trobar
un bon mestre,
que ho tingui clar.
Quan tornaran,
alegres primaveres
a posar freses
de bon menjar?
No sé què esperen.
Quan la son
em ve a buscar,
mai som tots
per fer bondat.
És el que hi ha.
Quan remunta
el noble sol,
que m'apunti
on serem tots
mancats de vici.
Al de dalt de la muntanya,
viu un pastor,
quan la cabra es desmarxa,
diu que no hi és tot,
és un cas de mala fama.
En el darrer solc,
quan ja estic cansat,
com parlo a desgrat
del que més em dol,
és un solc amarg.
Si la pluja és fina
i el vent consistent,
com en sóc conscient
de l'amarga vida
d'un vell penitent.
I llavors, quan ve
el so de l'oblit,
cerco l'esperit
per si li convé
pensar el que li dic.
Una blanca vela
prop la riba estant
diu que sóc ben gran
i que, força brega,
amistança i cal.
Em plauria el sol
el mes de gener,
però no pot ser,
ha de ser quan vol,
és massa valent.
No ploraré mals d'amor
perquè el cor no m'ho demana,
va passar fa una setmana
quan regnava la calor,
em va deixar sense gana.
Com es cansaran
les velles penyores
de fer mitja part
esperant més hores
on poder fruitar.
En l'angúnia
del gran llit,
és on trobo, arraulit,
qui ve i qui torna,
sense somiar ni delir.
No demano més
que hores feixugues
puix les menys porugues
no han de venir més,
tenen massa arrugues.
Petitó com sóc
és l'hivern qui em crida,
ho fa sense mida,
sense trobar el sord
qui de tot s'oblida.
Quan la plaça plora,
tot demanant llum,
cerca l'aixopluc
d'un temps que l'ignora,
és un temps feixuc.
Quan el mariner
surt de la taverna
sempre hi ha qui perd,
es veu que l'empresa
sempre està per fer.
Sento l'aureola
com em va cercant,
vaig fugint d'escola
per a no ser sant,
és treball que sobra.
En el regne
de l'oblit,
tinc per feble
el nou amic,
és maldestre.
Epigrames (LIX)
14 Setembre, 2020 15:43
Publicat per jjroca,
Epigrames
Aniré a caçar:
mosques i elefants,
de mosques: mil n'hi ha,
d'elefants: no tants.
Tinc la núvia rica,
dolça, benestant,
els dilluns em crida,
m'estima els dimarts.
Per a fer de mestre,
no cal espardenya,
ni estufa ni llana
ni patir del fetge.
Un dia cantava
en ser al jardí,
em trobà una fada,
em tornà mesquí.
A la capsa
dels diners,
cercant or,
trobo papers.
He demanat a Satan:
passar l'hivern a l'infern,
però diu que he de pagar
una quota cada mes.
Em plau saber,
dolça melangia,
que el llum del dia
ni costa diners.
Quatre cases
i una font,
amb mancances,
roda el món.
He trobat, Jesús,
cercant una creu,
no li agrada el preu,
la mira i fuig.
Vull endevinar
on rau l'alegria,
l'albiro si crida,
no se'n sap estar.
El cavall de la fortuna
no té genet,
era petitet
amb la pell ben bruna.
Massa hores
sense nit,
fan glatir,
es tornen boges.
Com m'agrada
anar a ballar
per trobar
qui riu encara.
Sabràs, bon pastor,
que l'ovella és magra,
necessita palla
i alfals del bo.
Al corriol
dels saberuts,
els miols
semblen remucs.
I cap al tard,
quan vénen els fantasmes,
trec el vi, poso les cartes
i encetem les ganes de jugar.
El meu deler
no es cansa de saviesa,
és signe de feblesa
i pensar matusser.
Caurà la dot
en mans de camperols,
ben abastits de cols,
tot esperant tresor.
Tinc per veïns:
dos espantalls mediocres
qui parlen a les fosques
del regne de l'oblit.
En mon paller,
dormen dues germanes,
velles sargantanes
cansades de l'hivern.
M'han pres la parla,
el llapis de les mans,
són els germans,
els savis de l'arada.
Ni pany ni clau
ni menges a les golfes,
dormint enmig les fosques,
glatint del meu catau.
Potser vindran
les hores més ferrenyes,
saltant enmig les feres,
de tard a tard, pregant.
La dolça terra
com s'omplirà de sots,
rancúnies i dolors
prenyats amb incertesa.