Pensaments educatius (LIX)
14 Setembre, 2020 15:57
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He entrat per a veure si encara se n’adonen.
El problema de ser pastor és la manca de gos.
Veig que dubten entre porta i finestra.
He demanat, als Reis, que se n’emportin.
Saben més que jo, però no ho canalitzen.
Avancem per inèrcia.
Procuraré ensenyar-los per correspondència.
Acabo ensenyant per aproximació.
Procuro retrobar-los en un món que els fa perdre.
Considero que, per a mossegar-los, em sobren les dents.
En el passadís, em fan el primer anàlisi.
Procureu que, les ferides, siguin superficials.
De vegades, em considero un despropòsit intel·lectual.
Cada cop, he de fer les pauses més marcades.
He assolit la primera passa per a esdevenir sant.
Mai presumeixo del seu desavantatge.
Envejo la seva obstinada flexibilitat.
Amb els anys, vaig guanyant més sobrenoms.
No poseu més feina per si us heu de corregir.
Abans, les finestres eren compartides.
Hauré d’ensenyar ortografia electrònica.
He d’aprendre el paper d’enemic.
Els motivo esperant que no em guanyin.
Sovint pensen que arribaré més tard.
Procureu tancar les finestres massa grans.
És bo que recullin un poc de por.
Massa camins per anar enlloc.
Si dubten, és un bon plan de construcció.
Cada dia em llevo amb l’esperança de no fer tard.
Educar és construir amb eines resistents.
Cal trobar la finestra més encisera.
Els prendré quan arribi el bon punt.
Cercarem el bon so entre sorolls.
Venien a guanyar, no els decebeu.
Aprofiteu els dubtes del primer moment.
És la lluita la qui no demana ferits.
Els ensenyaré la por de no saber.
Porto anys barallant-me per quasi res.
La primera lliçó l’he regalat.
Mai els dic tot el que perdo.
És una lluita desigual, però mantinguda.
Em solen guanyar, però els enganyo.
No penso dir-lo on és el bon camí.
Acostumo avançar amb pedres a la sabata.
L’important és no endarrerir massa.
Procuro recollir la fe que van perdent.
Ensenyar ha de ser un negoci de minses pèrdues.
Menys mal que no sumen sovint.
Esbrineu quina part del llibre els fa volar.
Estic content, els donaré feina de franc.
A la primera classe, tot està per vendre.
Poseu paper i llapis i espereu les idees.
La classe durà almenys vint segons.
Procureu que escullin entre tous desconcerts.
Li he demanat al llapis que sigui responsable.
Si aprenen, quin és el pas següent?
Sempre somio que callen.
De segur que no saben on vull anar?
He aconseguit canviar les exclamacions a simples crits.
M’estic acostumant a un ritme inestable.
Treballarem la memòria, però sense abusar.
De moment, qualifiquen a l’engròs.
Volen pagar-me per conceptes assolits.
Perdo menys temps del que poso.
Deuen ser a punt perquè ja no n’escolta cap.
Si aprenen, no feu nosa.