Entre penes i dolors i set poemes més

14 Setembre, 2020 15:55
Publicat per jjroca, Poemes

Entre penes i dolors


A les portes de l’infern,

he deixat tots els cilicis,

en entrar, només hi ha vicis

i pecats de color verd.

Les calderes són de llenya

des que s’han aproximat

homes magres d’espardenya

per descloure l’entrellat.

Entre penes i dolors,

passem les llargues hores

qui mai han d’aturar.

Al cel, no voldria anar

puix els dec massa penyores

entre nobles i senyors.


Aprenent de pobre


Amb més deures

que diners,

haig mesures

d’interès.

Aprenent de pobre,

he passat el curs,

ha estat un disgust

enmig del desordre.

He cercat una pubilla

per poder-la festejar

un cop o dos per setmana.

Com la ràbia s’encomana,

prompte ho hauré de deixar

perquè he perdut amb la tria.


Benvolguts traïdors


Benvolguts traïdors

fruits d’una nissaga

qui, arreu, s’escampa

per trobar tresors.

En el treballar,

hem passat estones,

però són més bones

les presses per guanyar.

Així, a l’aixopluc

dels homes prudents

enllestim la feina.

No vull trobar l’eina

que em faci valent

ver vèncer si puc.


Dintre de mil llibres


Ni pau a l’escola

ni ombra al desert,

el pensar és despert

i quasi tremola.

Dintre de mil llibres,

hi ha la solució,

que Déu em perdó

per saber-me lliure.

Al carrer, m’espera

la més dolça nit

sota una finestra.

Hi ha una deessa

qui, potser, m’ha dit

que no és cosa seva.

 

Un cop al mes


Estimar l’estimaria,

ben sovint, un cop al mes,

vinc del país del mai més

i com ploro d’alegria.

He començat a predir

tota mena d’aventures,

les tardes seran feixugues

quan demanin un migdia.

Avanço per avançar

a la casa del mai més

amb un monstre fredolic.

Espero que sigui amic

amb to pausat i sorprès

fins que li aplegui la nit.


Potser algú dirà


Hauré de morir

quan el cos demani,

canviaré de barri

sense enginy ni abric.

Sentiré com fuig

aquest pobre cos,

ho farà, a l’engròs,

per a ser rebuig.

Potser algú dirà,

a la taula estant,

que feia prou nosa.

El nou son em troba

i aniré provant

qui m’enyorarà.


Voldria anar


La més maca de les flors

ha la feina més preada:

Restar quieta, amb bona cara,

per seduir un abellot.

Per quina estranya raó,

l’arbre espera haver fruit?,

potser trobarà l’enuig

i demanarà perdó.

I els déus, de dalt estant,

com obliden les promeses

quan és posen a ballar.

Algun cop, voldria anar,

amb les ales ben esteses,

a trobar algun vianant.


Ploro més


Na Mariona em diu que sí

i comença el meu glatir.

Amb les penses d’un gegant,

passo el dia caminant,

però en arribar el migdia

cerco pausa de bona mida.

No em donéssiu altra llum

per si un dia goso perdre’m,

seria feliç d’entendre’m

amb la pensa d’un sabut.

Passa el temps des de l’alçada

que és on voldria restar,

però aplega l’endemà

i com ploro més encara.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital de Tarragona Província: