Un poema es va fent i set poemes més

27 Setembre, 2020 07:37
Publicat per jjroca, Poemes

Un poema es va fent


Un poema es va fent:

ratlla a ratlla, sense pressa;

diria que és bona empresa,

però amb poqueta gent.

Les paraules van venint

i s’amaguen sota el llibre,

només demanen ser lliures

per poder anar vivint.

El poema es va fent

i va muntant l’embolic

mentre riu o mentre plora.

Els diria que no hi toca,

reconèixer que han patit

quan s’allunya el pensament.


Un núvol cansat


Un núvol cansat,

sense massa empenta,

diu que la primavera

un déu ha encetat.

Com sóc traginer

de les hores baixes,

demano menys caixes,

però més diners.

Un núvol cansat

voldria fer festa

els caps de setmana,

però un déu l’enganya

i van a la grenya

per camps i ciutat.


Una vaca plora


Una vaca plora

en passar el tren,

es veu que s’enyora

en ser enmig del verd.

Farà unes setmanes

que va ser el comiat,

un bou engreixat

partí de vacances.

El vedell voldria

anar a passejar

els dies de sol.

Com cerca el condol

quan ve a marejar

el desig de vida.


En viatge per la nit


En viatge per la nit,

entre la lluna i estrelles,

he demanat les roselles

perquè cercava marit.

La poncella era galana,

preparada per al viure,

llegia, solia escriure

i, de tant en tant, pensava.

Va trobar un mosso ric,

caçador i blanc de cara

qui volia ser valent.

El mirava atentament

i, sovint, l’engrescava

per guanyar sense neguit.

 

Albergínies van de dol


A la sínia, tomba el ruc

tot pensant que l’aigua plora,

és la vida qui l’estova

mentre l’amo resta mut.

Albergínies van de dol

i el pebrot envermelleix,

un tomàquet resta sol

en un solc que perd el verd.

El pagès veig com s’adorm

dessota de la figuera

i el blat muda el color.

Es posa vestit com d’or

per viatjar, amb la quimera,

despertar enmig les pors.


El viatge de la nit


El viatge de la nit

no haurà pressa ni aturada

ni li farà mala cara

a un llum qui ha esllanguit.

En un corriol ple d’estrelles,

avancen herois i déus,

la meitat com van a peu

per cercar eixida a les penes.

El viatge de la nit

entre cuques i mussols

va endinsant-se a la ribera.

Minsa aigua, un xic freda,

va cercant altres corriols

per trobar-se amb amics.


Sucre i mel


He provat d’aplegar a sant

amb dejuni i sacrifici,

allunyant-me del gran vici

de voler ser benestant.

L’aureola l’he comprat,

a bon preu, a les rebaixes,

un xic vella, amb ses nafres,

oblidant el que he pagat.

A la porta del gran cel,

m’han posat cara vermella

i he restat una setmana.

Ser sant no requereix gana

i avançar com un trapella

tot enmig de sucre i mel.


Era un pobre satisfet


I corria com un llamp

i menjava com un bou,

de treballar en tenia prou

un cop o dos en mig any.

Era un home satisfet

d’atipar-se de llegir,

mitja ratlla a mig matí,

un quart de plana cada mes.

Va viure com un sidral

i, de sobte, emmalaltí,

va ser curt el funeral.

Home fosc i home gran,

he de creure i puc dir

que l’he declarat nou sant.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: