11 Octubre, 2019 12:10
Publicat per jjroca,
Epigrames
Ballem, una estona,
pel palau preat,
enmig del sembrat
tot cercant la rosa.
Com parlen les flors,
sense gens de pressa,
de dormir, amb dolcesa,
lluny d'estirabots.
La noble mestressa
demana per mi,
dieu-li que sí,
que torno a la festa.
Estimades marietes
no fugiu del meu jardí,
el pugó m'ha dit que sí,
que tornarà a les desfetes.
La bruixa més vella,
quan em ve a trobar,
em parla d'empenta,
del mal que li sap.
A la lluna plena,
dormen els gegants,
dormen en renglera,
somien amb la mar.
Posaré, al capvespre,
tot enmig del bosc,
un farcellet d'herbes,
menges i cançons.
Entrant a la casa,
pujant al terrat,
he trobat la fada:
queda, tot plorant.
Trenta perles:
un collar,
trenta vespres
per somiar.
No han de passar,
la munió de dies,
sense el dolç parlar
del dubte i fatigues.
Paraules, al vent,
portaran tempesta,
pobres innocents
empaitant la fressa.
Mireu-la com va
amb vestit florit
ni vol el demà
ni fuig de l'ahir.
Una rosa sola
viatjant amb la mà
portarà el demà,
plànyer li fa nosa.
Tinc per a coixí
la pedra poruga,
no parla ni és muda,
no ha res a dir.
Sembraré paors
a la terra ferma,
a la mar, tempesta,
en el cel, sermons.
El son com puja
escala amunt,
sóc a les golfes,
estic perdut.
Em plauen llamps
i hores de tempesta,
quan l'amor se'n va,
quan l'amor no es queda.
Parlem amor
del si del nostres cossos,
estimats ossos,
captaires d'escalfor.
A la mà, la rosa,
tot parlant d'amor,
mai em farà nosa
mentre siguem dos.
El vespre demana
que estigui per mi,
la rosa proclama:
Corre, dona-li!
Amarat al moll,
com si fos la barca,
ha vingut la Parca
per si em troba sol.
Pas he de morir
sense estimar-te,
només, el besar-te,
em diu: Resta aquí!
Les paraules dolces
amb un xic de mel
em porten al cel,
de segur que et troben.
No tinc hores per dormir
puix l'absència em fa vetllar,
com li hauré de demanar
que s'acosti un xic a mi.
Afegeix un comentari
