Poemes curts (XXXV)
03 Octubre, 2019 06:21
Publicat per jjroca,
Poemes curts
A la mar dels decebuts,
cada barca duu sa flama
i, de lluny, la veig galana
sense feblesa ni ensurt,
ésser vençut s'encomana.
Portaré el llum
al carrer estret
per saber si és cert
que l'hivern és curt,
sense color verd.
No hi ha hores
per dormir
ni cabòries
per sentir,
les prenen totes.
A l'amor llunyà,
qui sotja altre cop,
dieu-li que he mort
per no saber anar
o anar-me'n del tot.
Sento, en el silenci
de l'estiu darrer,
aquell voler ser
part de l'encanteri
quan s'allunya el fred.
He estat cercant
en el meu jardí:
herbei, romaní
i tardes de grat,
restaran allí?
Aprendre a somiar
amb un país nou
on no trobem bou
que ens vulgui menjar
en ser només cols.
Com l'amor poruc
resta a la natura
el bé que procura:
el tornar-se ruc
al temps que madura.
No he de conquerir,
al castell dels somnis,
àngels o dimonis,
el viure o morir
carregat d'ivori.
Com em plau saber,
en llevar-se el sol,
que, darrere un dol,
s'amaga el voler,
pensament resolt.
A la casa del veí,
quan la fosca arriba d'hora,
han posat, a la cassola,
el millor que es menja aquí:
ous bullits i vi de bóta.
Suposo que ho saps:
Quan, l'esdevenir,
surt a barrar el pas,
plora per tenir
un xic més de nas!
A la casa gran,
es guarda un secret:
saber plorar quan
havem poc encert
i dormim al ras.
Com endevinar:
temps de parar taula
o deixar-ho anar
tot cercant la rauxa
per poder callar.
A la riba vella,
on s'acluca el riu,
noto aquell caliu
vestidet de pena
per no saber on viu.
Mireu-la con va:
tota esblaimada,
trencada de cara,
amb dolç caminar,
sense trobar plaça.
He de demanar,
a la bona bruixa,
que porti musica
puix he de ballar
quan l'amor convida.
Poques hores
per dormir
i enllestir
quan vénen totes
de bon matí.
En el desconcert
de les bones noves,
he sentir les noses
de viure a l'hivern
i trobar les ombres.
En el reialme,
vull esbrinar
si trobo un patge
a qui confiar
el meu missatge.