Dos poemes amb mort i deu pensaments educatius
21 Maig, 2013 06:26
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La mort
La mort,
qui acull,
de nou,
em foragita,
diu que mai més
se'n fiarà de mi.
De nit, m'assec
i sento com em crida,
és una vella
vestida per no res.
De tant en tant,
com aixequem les veus
i, en un desert
de riures i desfetes,
ensarronem,
perdem el que hem après
i capgirem
la fúria amb paciència.
La mort,
de nou,
em xiscla i se'n va,
tot ve a dir
que, ara, és demà
i el mes vinent
caurà en primavera.
Creà la mort
El cor poruc
ni té la cuina encesa
ni el sentiment
vol viure a les golfes,
la mort punyent
com dorm a casa seva,
allí, ni vol
sentir les males noves.
Un déu cansat
de trafegar per terra,
guarint els caps
de lluites i enrenous,
arriba al prat
amb més cabres que bous
i vol pensar
que tot és obra seva.
Creà la mort
perquè li feien nosa
tots aquells savis
vinguts al gran pensar,
sobtadament,
retroba la fermesa
i ens posa al foc
per fer-nos enfadar.
Pensaments educatius
Després de la reforma, els suficients seran als dos punts.
L'escola serà pública, aprofitaran les places del mercat.
Els alumnes treballen, haurien d'estudiar.
Queda prohibit pensar en tot el territori nacional.
Els he posat un exercici, però prou lluny.
Hi ha dos tipus d'alumnes: uns aprenen i els altres sorprenen.
La línia recta va des del timbre a la porta de sortida.
Estic pujant esglaons, prompte em llençaran al buit.
Em regalen flors, algunes amb corona.
Una mica més i em desperten.