Dos poemes d'honor i deu epitafis
19 Maig, 2013 07:11
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Diuen
Ai mare,
que m'han deixat,
un ramat d'irreverents,
amb vergonya, sense dents
i posat de tercer plat.
Diuen que sóc lladregot,
d'esperit decebedor,
brut, captaire, somiador
i, a cops, entremaliat.
No prendré,
per al problema,
ni espasa ni escut,
només vull un ruc
que valgui la pena.
Com he de lluitar
tombant els gegants,
guerrers com abans
no en queden, no n'hi ha.
La venjança
La venjança m'ha traït,
sóc el fill de la fortuna,
vull el sol, em donen lluna,
és aquest mon enemic.
He treballat per a ser
un heroi en terra estranya
ni coneguí la lleganya
ni cobrà com el qui més.
I vivint entre banquers,
entre gent de gran saviesa,
he passat per la pobresa
enmig places i carrers.
He acabat, del tot veient,
com els sants es tornen monstres,
com els rics es tornen pobres,
com els bons serem dolents.
Epitafis
Estic esperant un taüt nou.
Continuo disgustat.
Pràcticament, ni menteixo.
Abans, mai parlàvem de difunts.
No tinc pressa, però porta'm un pastís.
Puc canviar el testament?
Nínxol tancat per inventari.
Ofereixo corona de flors de segona mà.
Tenim obert fins a les deu.
Ofereixo nínxol assolellat per a caps de setmana.