Dos poemes de sirena i deu epitafis
03 Maig, 2013 06:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dolça sirena
Ni sap Neptú
on tot reposa,
on dorm qui gosa
ser inoportú.
Sense abrigalls,
sense llençols,
prou lluny del sol,
dels encenalls.
Allí, la trobo,
amb semblant trist,
per compromís:
sols enganyar.
Dolça sirena,
plena d'amor,
lluny del senyor,
no hi ha fermesa.
Com canta al vent,
a l'hora baixa,
ben poca gràcia
en tal infern.
Dolça sirena,
no m'acaronis,
porto dimonis,
van amb sa pena.
L'escola
A la mar,
diuen el peixos
que no saben
ni llegir,
el bon déu
els fa una escola
amb sirenes
i dofins.
Les sirenes
els ensenyen
a sentir
i a somiar,
els dofins
els demanen:
moltes ganes
i treball.
L'escola,
de les sirenes,
no té pissarra ni guix,
però hi ha una finestra
on el món posa la calma
i de, tant en tant, escriu.
Epitafis
Us podeu emportar la pau.
No us oblideu el parlar de mi.
Encara em queden dues misses.
No penso dir-vos com em va.
Fi de la primera part.
He començat a perdre memòria.
Sóc enmig d'una reforma.
He arribat primer.
No suporto els comentaris.
Quasi no em queda esperança.