Dos poemes per a dormir i deu pensaments divins

31 Maig, 2013 05:47
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Veniu


Veniu,

vora del llit,

les dolceses,

les boniors

i porteu-me

dintre el si

on governa

la il·lusió.

Amatent,

de cada nit,

com somio

el seu amor,

és tan noble,

de paraula,

és tan bella

que fa goig.

Veniu,

vora del llit,

a cantar-me

una cançó

i deixeu-me:

la tendresa,

la feblesa,

tot el cor.


Somnis nous


Sent tan pobre, he de somiar

amb retalls i poca llum,

però el son no s'ha perdut,

el dormir no vol tardar.

Vinguen totes les vegades

a la cambra més humil,

de guerres, en vinguen mil

i resten fins a les albades.

Sent tan pobre, ni un dimoni

em demana per pecar

ni em proposa per guanyar

ni em posarà cap negoci.

Vinguen tots els turments

a cavall de la fortuna,

els donaré: una a una,

les estrelles del meu cel.

Sent tan pobre, he de finir

com un roc dintre d'un cove

amb un pensament mediocre

tot voltat per l'infinit.

Com posaré, els somnis nous,

a les capses de cartró,

envoltats de paper bo,

per a vendre'ls si els vols?

 

Pensaments divins

 

La Verge està discutint amb el mestre de protocol.

Es demanen extres per assajar l'entrada de Jerusalem.

Déu és tan pobre que ni paga impostos.

Satanàs està empaitant el seu banquer de confiança.

Satanàs busca un cronista que sàpiga mentir.

Déu no em vol, puc viure molts anys.

Al cel, han suspès misses, tenen pocs capellans.

Sant Pere porta un mes buscant les claus.

Déu estudia la possibilitat de fer-se invisible.

En acabar la creació, Déu va pensar com s'ho cobraria.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs