Dos poemes per a dormir i deu pensaments divins
31 Maig, 2013 05:47
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Veniu
Veniu,
vora del llit,
les dolceses,
les boniors
i porteu-me
dintre el si
on governa
la il·lusió.
Amatent,
de cada nit,
com somio
el seu amor,
és tan noble,
de paraula,
és tan bella
que fa goig.
Veniu,
vora del llit,
a cantar-me
una cançó
i deixeu-me:
la tendresa,
la feblesa,
tot el cor.
Somnis nous
Sent tan pobre, he de somiar
amb retalls i poca llum,
però el son no s'ha perdut,
el dormir no vol tardar.
Vinguen totes les vegades
a la cambra més humil,
de guerres, en vinguen mil
i resten fins a les albades.
Sent tan pobre, ni un dimoni
em demana per pecar
ni em proposa per guanyar
ni em posarà cap negoci.
Vinguen tots els turments
a cavall de la fortuna,
els donaré: una a una,
les estrelles del meu cel.
Sent tan pobre, he de finir
com un roc dintre d'un cove
amb un pensament mediocre
tot voltat per l'infinit.
Com posaré, els somnis nous,
a les capses de cartró,
envoltats de paper bo,
per a vendre'ls si els vols?
Pensaments divins
La Verge està discutint amb el mestre de protocol.
Es demanen extres per assajar l'entrada de Jerusalem.
Déu és tan pobre que ni paga impostos.
Satanàs està empaitant el seu banquer de confiança.
Satanàs busca un cronista que sàpiga mentir.
Déu no em vol, puc viure molts anys.
Al cel, han suspès misses, tenen pocs capellans.
Sant Pere porta un mes buscant les claus.
Déu estudia la possibilitat de fer-se invisible.
En acabar la creació, Déu va pensar com s'ho cobraria.