Dos poemes amb neguit i deu pensaments educatius
29 Maig, 2013 05:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Els déus
Sabeu, els déus
no tenen paciència
ni volen la ciència
feta pels humans,
són talment violents,
farcits d'abundància,
viuen la recança
dels herois valents.
Els homes moderns,
tan plens de neguit,
de treure profit
en tots els afanys,
emprenen dreceres
sense to ni so,
posats en mil guerres,
demanant perdó.
Pobrissons els déus,
tan lluny de l'olimp,
trobant el despit
de reis i servents.
Tornaran a ser:
vells desconeguts,
cercant aixopluc
en badocs del temps.
El neguit
El trobar-la,
per la plaça
o amb cistell
d'anar a comprar,
és sentir
com em traspassa,
el neguit,
sense aturar.
I sentir-la
com raona
i pregona
sa bondat,
és joiós,
és meravella,
em transporta
més enllà.
Dolça dona
dels meus somnis
els dimonis
són pesats,
m'han posat
un cor de llauna
i s'esberla
a l'instant.
Pensaments educatius
Avaluació final: Estic fora de perill!
Llegeix amb soltesa, li costa seguir la línia.
Es manifesta distret i empipador.
Ha contestat una pregunta de les deu, li posaré un nou.
No escolta gaire ni falta que li fa.
Ha deixat l'examen en blanc, l'aprovaré per polit.
No el necessito avaluar, el seu pare és regidor.
La resposta era correcta, anava al darrere de la pregunta.
El curs vinent serà riu avall.
Observa les preguntes, però no té punteria.