Dos poemes amb neguit i deu pensaments educatius

29 Maig, 2013 05:51
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Els déus


Sabeu, els déus

no tenen paciència

ni volen la ciència

feta pels humans,

són talment violents,

farcits d'abundància,

viuen la recança

dels herois valents.

Els homes moderns,

tan plens de neguit,

de treure profit

en tots els afanys,

emprenen dreceres

sense to ni so,

posats en mil guerres,

demanant perdó.

Pobrissons els déus,

tan lluny de l'olimp,

trobant el despit

de reis i servents.

Tornaran a ser:

vells desconeguts,

cercant aixopluc

en badocs del temps.


El neguit


El trobar-la,

per la plaça

o amb cistell

d'anar a comprar,

és sentir

com em traspassa,

el neguit,

sense aturar.

I sentir-la

com raona

i pregona

sa bondat,

és joiós,

és meravella,

em transporta

més enllà.

Dolça dona

dels meus somnis

els dimonis

són pesats,

m'han posat

un cor de llauna

i s'esberla

a l'instant.

 

Pensaments educatius

 

Avaluació final: Estic fora de perill!

Llegeix amb soltesa, li costa seguir la línia.

Es manifesta distret i empipador.

Ha contestat una pregunta de les deu, li posaré un nou.

No escolta gaire ni falta que li fa.

Ha deixat l'examen en blanc, l'aprovaré per polit.

No el necessito avaluar, el seu pare és regidor.

La resposta era correcta, anava al darrere de la pregunta.

El curs vinent serà riu avall.

Observa les preguntes, però no té punteria.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs