Dos poemes amb mort i deu pensaments educatius

21 Maig, 2013 06:26
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


La mort


La mort,

qui acull,

de nou,

em foragita,

diu que mai més

se'n fiarà de mi.

De nit, m'assec

i sento com em crida,

és una vella

vestida per no res.

De tant en tant,

com aixequem les veus

i, en un desert

de riures i desfetes,

ensarronem,

perdem el que hem après

i capgirem

la fúria amb paciència.

La mort,

de nou,

em xiscla i se'n va,

tot ve a dir

que, ara, és demà

i el mes vinent

caurà en primavera.


Creà la mort


El cor poruc

ni té la cuina encesa

ni el sentiment

vol viure a les golfes,

la mort punyent

com dorm a casa seva,

allí, ni vol

sentir les males noves.

Un déu cansat

de trafegar per terra,

guarint els caps

de lluites i enrenous,

arriba al prat

amb més cabres que bous

i vol pensar

que tot és obra seva.

Creà la mort

perquè li feien nosa

tots aquells savis

vinguts al gran pensar,

sobtadament,

retroba la fermesa

i ens posa al foc

per fer-nos enfadar.

 

Pensaments educatius

 

Després de la reforma, els suficients seran als dos punts.

L'escola serà pública, aprofitaran les places del mercat.

Els alumnes treballen, haurien d'estudiar.

Queda prohibit pensar en tot el territori nacional.

Els he posat un exercici, però prou lluny.

Hi ha dos tipus d'alumnes: uns aprenen i els altres sorprenen.

La línia recta va des del timbre a la porta de sortida.

Estic pujant esglaons, prompte em llençaran al buit.

Em regalen flors, algunes amb corona.

Una mica més i em desperten.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















A quin mes es celebra nadal: