Dos poemes d'honor i deu epitafis

19 Maig, 2013 07:11
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Diuen


Ai mare,

que m'han deixat,

un ramat d'irreverents,

amb vergonya, sense dents

i posat de tercer plat.

Diuen que sóc lladregot,

d'esperit decebedor,

brut, captaire, somiador

i, a cops, entremaliat.

No prendré,

per al problema,

ni espasa ni escut,

només vull un ruc

que valgui la pena.

Com he de lluitar

tombant els gegants,

guerrers com abans

no en queden, no n'hi ha.


La venjança


La venjança m'ha traït,

sóc el fill de la fortuna,

vull el sol, em donen lluna,

és aquest mon enemic.

He treballat per a ser

un heroi en terra estranya

ni coneguí la lleganya

ni cobrà com el qui més.

I vivint entre banquers,

entre gent de gran saviesa,

he passat per la pobresa

enmig places i carrers.

He acabat, del tot veient,

com els sants es tornen monstres,

com els rics es tornen pobres,

com els bons serem dolents.

 

Epitafis

 

Estic esperant un taüt nou.

Continuo disgustat.

Pràcticament, ni menteixo.

Abans, mai parlàvem de difunts.

No tinc pressa, però porta'm un pastís.

Puc canviar el testament?

Nínxol tancat per inventari.

Ofereixo corona de flors de segona mà.

Tenim obert fins a les deu.

Ofereixo nínxol assolellat per a caps de setmana.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: