Dos poemes de caure i deu pensaments educatius
22 Maig, 2012 05:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tota esblaimada
A la plaça, hi ha corrandes,
joia de festa major,
les noies ballen plegades
tot esperant la tardor.
Els arbres callen i riuen
es pensen que no vindrà,
com els onegen les fulles
car el goig les fa ballar.
El bon sol me les desperta
cada cop un xic més tard,
com les priva de fermesa,
d'emprendre vol i volar.
Parats en les cent històries
de noblesa i de passió,
els arbres volen més hores
de conversa amb el gran sol.
Una es veu afeblida,
era una fulla galant,
sempre estava amanida,
preparada per volar.
Veig com es posa molt trista,
tota esblaimada de cos,
mireu: La fulla se'ns mor,
caurà a terra de seguida!
Seré com ...
Mare, seré com la fulla
que està dormint en el prat,
guarda la casa poruga,
diria que s'ha trencat.
Mare, seré com el vent
que, en ser fosc, truca la porta,
molta calor ha estat poca,
li aplega el patir fred.
Mare, seré com la pluja:
vianant escadussera
que va farcint la promesa
de mullar mentre remuga.
Mare, seré com el sol
que es lleva tard i cansat,
s'apropa a poc a poc,
diu que la nit li ha fet mal.
Mare, seré, a la tardor,
vull asseure'm a la plaça,
esbrinar-ho quasi tot,
ser minyó de bona traça.
Per enganyar les mil fulles,
porto sarró ple de neu,
els arbres porten la veu,
els veig plorar quan despullen.
Pensaments educatius
Al setembre, l'han posat dos mesos endarrerit per no aprendre la lliçó.
Massa mestres no aprenen prou i han de repetir el nivell.
Tot i anant pel passadís, he sentit els tambors de guerra.
Semblen escoltar, s'apropa la tempesta.
M'ha salvat el dia: el molt que he après.
La prova va bé, ells pregunten i jo responc.
Els diré les notes: Do, re, mi,...
Suspendre'l va ser un cop fort, a l'ull.
Estic al tercer nivell de concreció: L'àtom!
No ho aprenen tot, tampoc cal!