Dos poemes desganats i deu pensaments divins

16 Maig, 2012 12:24
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Ni tinc pau


Camallarg i poca-solta,

un vell llop avergonyit,

cada vespre, du un occit,

cada nit, una revolta.

Sóc, de tot, un traginer,

entre pau del cementiri,

els diumenges, mariner,

els dilluns, ple de desfici.

Ni tinc goig ni puc saber

on trobaré la fortuna,

cada tarda, ve la lluna

per portar-me on no vull ser.

Amatent, voldria anar

al paradís del vençuts,

allí, on els savis són rucs

i no preguen per plorar.

No hi ha pau sense tempesta

ni camí sense repòs,

tinc, sota el xiprer, un redós,

aquesta és la meva festa.


Massa feina


Massa estiu per a mi sol,

massa feina a contracor,

massa tomates a l'hort,

no tinc ruc ni tinc condol.

És la feina del pagès:

camí amunt sense parar,

massa feina de cavar

massa herba, massa verd.

Però l'aigua canta tota

i remou el sentiment,

voldria el penediment,

per pecar tant a deshora.

Sentint la il·lusió primera

com vaig posant-me en desgana,

he de guanyar-me la fama,

de ser cavaller tronera.

Tinc, a l'hort, les cebes tendres,

les bajoques per collir,

hauria de ser allí,

però treballar fa febre.

 

Pensaments divins

 

Necessito dimoni jove i motivat per temptar els dies de festa.

La nova promoció de dimonis debutarà en aplegar l'estiu.

Un polític ha estat condemnat per mentir amb poca traça.

Els pecats dels migdia tindran menys puntuació.

Tres dimonis no han superat el test d'intel·ligència.

Es prega, als nouvinguts, donar-se d'alta en una confraria.

Sant Pere vol entrar al cel un cop al mes.

Satanàs proposa a Déu un horari de temptacions.

Déu ha encomanat un altre sol per al sisè cel.

Es prega a tots els dimonis que deixin la forca a consergeria. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital d'Espanya: