Dos poemes sols i deu pensaments educatius

14 Maig, 2012 06:06
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


M'ha deixat


El vent de dalt

parla amb la follia

i esperona

les ganes de fugir,

aquesta terra

avui com plany i crida,

és un gegant

que mata per morir.

No cavalqueu

al regne de la glòria,

millor atureu-vos

dessota d'un xiprer,

al cementiri

és on dorm la memòria,

allí, descansen

els nostres primers vells.

De tant en tant,

com segresto la joia

i canto ensems

que ballen els records,

els carrerons

han oblidat la noia,

com se'n va anar

com va deixar-me sol.


Estic cansat


Hauré trobat

lliris de ma infantesa,

una deessa

dormint en el jardí,

farà prou temps

que no sento fermesa,

és ben estesa

la gana per fugir.

Adéu, amor,

defuig muntanya avall,

vora la mar,

hi ha pausa i tendresa,

a l'alturó,

segueix el meu combat

cercant el sol

quan la fredor penetra.

Són els camins

dreceres per marxar,

en els dèdals,

només queda saviesa,

la bella fada

veieu-la, se n'ha anat,

estic cansat

mirant la por com vessa.

 

Pensaments educatius

 

Els pobres no poden resoldre problemes, només els donen una dada.

Si cada alumne té un ordinador, què ha d'ordenar?

Una divisió és una operació de resultats imprevisibles.

He sumat un llibre i una llibreta i m'ha donat deu euros.

Acabaré pensant que no tinc res per aprendre.

Li he dit al confessor que vaig a posar notes.

El nen necessita millorar, sobretot, quan mossega.

Porto mesos explicant els adverbis de temps.

No tinc alumnes dolents que necessitin millorar.

Comptar és un verb molt irregular. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: