Dos poemes amb fatiga i deu epitafis
12 Maig, 2012 07:44
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tota la resta
No tinc remei
ni la claror m'obliga
a seguir un curs
amable o agredolç,
el cos dirà
que el gronxa la fatiga
i una mà amiga
treballa per tots dos.
Sóc, ho he de dir:
un desvalgut estèril,
llaurant un tros,
anant amunt i avall,
és el meu si:
amable, impertèrrit
i passo estones
xerrant amb el cavall.
Tota la resta:
ploro i desconfio,
la mort albiro
ni vull la festa.
La fatiga
Massa fulla blanca
per a un pas feixuc,
massa engalanada
amb silencis muts.
No cal dir com primavera
va rebent totes les flors,
les papallones, abelles,
les mosques, els abellots.
Encara no porto pressa,
com mandrejo amb molta son,
acostumo a fer el tanoca,
assegut sota de l'om.
El treball és a la vora,
neguiteja, vés per on,
la fatiga a galta plena,
navega enmig de tots.
A la gana, queixalades,
bon formatge, vas de vi,
al capvespre, porto ganes,
com les deixo pel matí.
Epitafis
Escolteu-me, si us plau.
He fet un vot de silenci.
M'estava preguntant: Què faré demà?
Proveu de fer-me pessigolles.
Si us plau, necessito parlar amb algú.
No estic sord, però no m'agrada respondre.
Ara, que sóc savi: Puc fer un discurs?
Prefereixo oblidar el que he sentit.
Aprofiteu quan deixi de mirar.
No vull saber què em voler oferir.