Dos poemes amb fatiga i deu epitafis

12 Maig, 2012 07:44
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Tota la resta


No tinc remei

ni la claror m'obliga

a seguir un curs

amable o agredolç,

el cos dirà

que el gronxa la fatiga

i una mà amiga

treballa per tots dos.

Sóc, ho he de dir:

un desvalgut estèril,

llaurant un tros,

anant amunt i avall,

és el meu si:

amable, impertèrrit

i passo estones

xerrant amb el cavall.

Tota la resta:

ploro i desconfio,

la mort albiro

ni vull la festa.


La fatiga


Massa fulla blanca

per a un pas feixuc,

massa engalanada

amb silencis muts.

No cal dir com primavera

va rebent totes les flors,

les papallones, abelles,

les mosques, els abellots.

Encara no porto pressa,

com mandrejo amb molta son,

acostumo a fer el tanoca,

assegut sota de l'om.

El treball és a la vora,

neguiteja, vés per on,

la fatiga a galta plena,

navega enmig de tots.

A la gana, queixalades,

bon formatge, vas de vi,

al capvespre, porto ganes,

com les deixo pel matí.

 

Epitafis

 

Escolteu-me, si us plau.

He fet un vot de silenci.

M'estava preguntant: Què faré demà?

Proveu de fer-me pessigolles.

Si us plau, necessito parlar amb algú.

No estic sord, però no m'agrada respondre.

Ara, que sóc savi: Puc fer un discurs?

Prefereixo oblidar el que he sentit.

Aprofiteu quan deixi de mirar.

No vull saber què em voler oferir. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: