Dos poemes de primavera i deu epitafis

20 Maig, 2012 06:16
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Sense camí


A l'espera

del mai més,

mentre plora

la somera,

he trobat

el vell pagès

tot somiant

en primavera.

Els camps verds,

preat el blat,

entre herbes,

la cirera

com em conta

contes vells

on regnava

la saviesa.

Però el temps

ens ha passat

i l'hivern,

ferit, s'allunya,

veig de nou

tot l'estimat:

el perdut

i la despulla.

Caminant

sense camí,

sense somnis

al darrere,

he perdut

el meu país,

com l'ha deixat,

se l'ha endut,

l'ha canviat,

la primavera. 

 

Du neguit


En el cel,

les orenetes,

en el riu,

un baixar suau,

dintre la mar,

vella nau

i un mariner

a la costa.

I l'hostaler

demanant

els clients

que no li arriben,

com trepitjo

dolça llar,

minso poble

on ni criden.

Entre teules,

tot l'encís,

en els balcons,

melangies,

tot els joves

han fugit

no hi ha feina

per als homes.

I la terra

ens acull

i el cel,

de nou, s'allunya,

primavera

du neguit,

però ningú

l'ha sentit.

 

Epitafis

 

Torna demà i t'ho conto tot.

Estic en repòs absolut per ordre del metge.

Estimat Déu: Necessito aclarir un parell de dubtes.

Vull aprendre anglès per correspondència.

Presento una minva acusada de vitalitat.

Suposo que saps qui sóc.

Tinc poques esperances de sobreviure.

Fa deu anys que he mort i no tinc cap pastís.

Avui, ja no tinc febre.

Demà, faré una roda de premsa. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs