Dos poemes de primavera i deu epitafis
20 Maig, 2012 06:16
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sense camí
A l'espera
del mai més,
mentre plora
la somera,
he trobat
el vell pagès
tot somiant
en primavera.
Els camps verds,
preat el blat,
entre herbes,
la cirera
com em conta
contes vells
on regnava
la saviesa.
Però el temps
ens ha passat
i l'hivern,
ferit, s'allunya,
veig de nou
tot l'estimat:
el perdut
i la despulla.
Caminant
sense camí,
sense somnis
al darrere,
he perdut
el meu país,
com l'ha deixat,
se l'ha endut,
l'ha canviat,
la primavera.
Du neguit
En el cel,
les orenetes,
en el riu,
un baixar suau,
dintre la mar,
vella nau
i un mariner
a la costa.
I l'hostaler
demanant
els clients
que no li arriben,
com trepitjo
dolça llar,
minso poble
on ni criden.
Entre teules,
tot l'encís,
en els balcons,
melangies,
tot els joves
han fugit
no hi ha feina
per als homes.
I la terra
ens acull
i el cel,
de nou, s'allunya,
primavera
du neguit,
però ningú
l'ha sentit.
Epitafis
Torna demà i t'ho conto tot.
Estic en repòs absolut per ordre del metge.
Estimat Déu: Necessito aclarir un parell de dubtes.
Vull aprendre anglès per correspondència.
Presento una minva acusada de vitalitat.
Suposo que saps qui sóc.
Tinc poques esperances de sobreviure.
Fa deu anys que he mort i no tinc cap pastís.
Avui, ja no tinc febre.
Demà, faré una roda de premsa.