Dos poemes sols i deu pensaments educatius
14 Maig, 2012 06:06
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
M'ha deixat
El vent de dalt
parla amb la follia
i esperona
les ganes de fugir,
aquesta terra
avui com plany i crida,
és un gegant
que mata per morir.
No cavalqueu
al regne de la glòria,
millor atureu-vos
dessota d'un xiprer,
al cementiri
és on dorm la memòria,
allí, descansen
els nostres primers vells.
De tant en tant,
com segresto la joia
i canto ensems
que ballen els records,
els carrerons
han oblidat la noia,
com se'n va anar
com va deixar-me sol.
Estic cansat
Hauré trobat
lliris de ma infantesa,
una deessa
dormint en el jardí,
farà prou temps
que no sento fermesa,
és ben estesa
la gana per fugir.
Adéu, amor,
defuig muntanya avall,
vora la mar,
hi ha pausa i tendresa,
a l'alturó,
segueix el meu combat
cercant el sol
quan la fredor penetra.
Són els camins
dreceres per marxar,
en els dèdals,
només queda saviesa,
la bella fada
veieu-la, se n'ha anat,
estic cansat
mirant la por com vessa.
Pensaments educatius
Els pobres no poden resoldre problemes, només els donen una dada.
Si cada alumne té un ordinador, què ha d'ordenar?
Una divisió és una operació de resultats imprevisibles.
He sumat un llibre i una llibreta i m'ha donat deu euros.
Acabaré pensant que no tinc res per aprendre.
Li he dit al confessor que vaig a posar notes.
El nen necessita millorar, sobretot, quan mossega.
Porto mesos explicant els adverbis de temps.
No tinc alumnes dolents que necessitin millorar.
Comptar és un verb molt irregular.