Dos poemes per a mortals i deu epitafis
28 Maig, 2012 06:35
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mira, dona
Si moro,
he de tenir
un nínxol
de cara al mar,
els diumenges
vull sentir
les campanes
tot voltant.
Si moro,
he de sentir
dels enemics,
el plorar,
de les velles,
el glatir
i dels rics:
Com se n'ha anat!
Si moro,
vull ser a la festa,
tots els estris emplenar
i contar-li, a la mestressa:
Mira, dona,
t'he deixat!
Com la mort
Com la vida,
quan s'afina,
va perdent
la llibertat
i demana,
per si toca,
posar fi
i punt i a part.
No volguéssiu
el trobar-me
per caldera
escaldat,
amb vosaltres,
cap revolta,
vindria
a saber estar.
Com la mort,
tan poca-solta,
vol posar-me
en un tancat,
vull ser lliure,
altra volta,
no em priveu,
vull tenir part.
Epitafis
Aquí, s'acaba la medecina.
Ara, diuen que sóc un home fred.
De segur, que estic a la xemeneia.
Us faig saber que tinc un mal despertar.
Ho sabia que acabaria sense feina.
No sé ben bé de què us conec.
He somiat que era viu.
Jesús ve un cap de setmana a l'any.
He fet un master de fantasma.
Igual em quedo sord.