Dos poemes fatigats i deu pensaments educatius
06 Maig, 2012 06:33
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He de morir
Ni el vell plorar
avui m'empeny,
ni sóc ferreny
ni ho vull estar.
Com cada dia,
tragino poc
ni vent ni foc
ni tinc follia.
M'aixeco d'hora
sense treball,
ni vaig al tall
ni em pertoca.
Ma senectut
viatja amb mi,
el to ensopit
sense virtut.
Però res més
hi ha que oferir,
he de morir
fent de pagès.
Sota l'ombra
Una passa
rere una altra,
un caminar
prou pesat,
sota l'ombra,
enmig la plaça,
veig com passa,
com se'n va.
La cistella
recremada,
quatre cebes,
dos enciams,
la mestressa
para casa,
mai descansa
en son treball.
Com recullo,
de seguida,
vella flaire
del pinar,
com ensumo
mentre crida
la senyora:
A dinar!
Pensaments educatius
Els nois van sols a l'escola, es a dir, sols hi van.
Els nens aprenen a pensar, sobretot, malament.
El cervell té massa revolts per anar de pressa.
La llengua ha d'anar la quarta part de l'oïda.
La democràcia és una escola amb pati vigilat.
La venjança és una pedra propera a un vidre.
El carrer és una escola sense exàmens de recuperació.
L'examen va anar bé, els he trobat qualitats a tots.
Es diuen lletres vocals perquè s'asseuen a la taula presidencial.
Les matemàtiques són més avorrides, només treballen deu actors.