Dos poemes de condol i deu epitafis

04 Maig, 2012 06:32
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Espera'm


Quan eixa barca

hagi arribat a port

i la temença

estigui ben present,

dóna'm la ploma,

puix he d'escriure al vent:

la complaença,

el dubte i la manca.

Avui, te'n vas

per un camí ignot,

amb mig somriure

i tan blanca de cara,

com el meu riure

haurà perdut la sort,

tant estimava,

era tan lliure.

Els dos teníem

la força dels infants,

aquell somrís

a cara descoberta,

ara, te'n vas,

és l'hora de marxar,

demana al vent,

també vull ser a coberta.

Si el déu marí

avui, no em deixa anar,

sóc amatent

de la nova partida,

estimo tant,

espera'm mar enllà,

posa'm seient

en un racó de l'illa.


Ben sol


No he de fugir

ni em plau la blanca ombra

ni aquell segell

que obre cada cor,

et tinc present,

segueixo ta carona,

el semblant viu,

aquell riure tan dolç.

Si has de marxar,

seguint el manament:

el cos vençut

no ve a la vida eterna,

has de saber

que tinc nou aixopluc,

que és molt bufó,

amb una gran finestra.

És al teu nom

i té la teva mida,

no he de trigar,

aquí em trobo ben sol,

cerco el pujar,

trobar a qui m'estima.

 

Epitafis

 

No tinc massa ganes de veure't.

No compto que et pugui ajudar.

Procureu venir ben documentats.

Capítol I: Tot anava bé fins que ...

Estic jubilat, sense subsidi.

En què m'hauré equivocat?

De segur, ets viu?

Torneu demà, estic enllestint!

Comproveu si sóc al llistat.

No estic pensant en res. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs