Dos poemes de condol i deu epitafis
04 Maig, 2012 06:32
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Espera'm
Quan eixa barca
hagi arribat a port
i la temença
estigui ben present,
dóna'm la ploma,
puix he d'escriure al vent:
la complaença,
el dubte i la manca.
Avui, te'n vas
per un camí ignot,
amb mig somriure
i tan blanca de cara,
com el meu riure
haurà perdut la sort,
tant estimava,
era tan lliure.
Els dos teníem
la força dels infants,
aquell somrís
a cara descoberta,
ara, te'n vas,
és l'hora de marxar,
demana al vent,
també vull ser a coberta.
Si el déu marí
avui, no em deixa anar,
sóc amatent
de la nova partida,
estimo tant,
espera'm mar enllà,
posa'm seient
en un racó de l'illa.
Ben sol
No he de fugir
ni em plau la blanca ombra
ni aquell segell
que obre cada cor,
et tinc present,
segueixo ta carona,
el semblant viu,
aquell riure tan dolç.
Si has de marxar,
seguint el manament:
el cos vençut
no ve a la vida eterna,
has de saber
que tinc nou aixopluc,
que és molt bufó,
amb una gran finestra.
És al teu nom
i té la teva mida,
no he de trigar,
aquí em trobo ben sol,
cerco el pujar,
trobar a qui m'estima.
Epitafis
No tinc massa ganes de veure't.
No compto que et pugui ajudar.
Procureu venir ben documentats.
Capítol I: Tot anava bé fins que ...
Estic jubilat, sense subsidi.
En què m'hauré equivocat?
De segur, ets viu?
Torneu demà, estic enllestint!
Comproveu si sóc al llistat.
No estic pensant en res.