Dos poemes d'ombra i deu pensaments educatius
30 Maig, 2012 07:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Al davall
A l'estiu,
quan tot és viu
i la lluna
baladreja,
poso a l'ombra
la pell meva,
com es queixa,
crema i plany.
Com ni sego
ni feinejo
perquè l'amo
ja no vol,
pels matins,
prou que mandrejo
al davall
d'aquell vell om.
Com li conto,
de passada,
històries
d'un regne estrany
on el rei
no té fortuna
ni negoci
ni parany.
Caragol
Caragol,
fa massa sol
i la seca
es manifesta,
no cal ser-hi
a la finestra,
és millor
sota una col.
Caragol,
com pots somiar
en uns prats
plens de verdura,
obeeix
a la natura,
dorm i dorm:
avui, demà.
Caragol,
estima l'ombra,
ella porta
gran somrís,
no demanis
massa pluja,
passejar
pot ser l'occit.
Pensaments educatius
La conselleria encetarà noves mesures: barcella, jornal i decalitret.
Els alumnes milloren en coneixements extra-escolars.
Dibuixen sense compàs i escriuen sense música.
El mestre no hi era ni els alumnes el ploraven.
Em faltes dues classes, només tinc nobles i infidels.
Han d'aprendre amb esforç, escurçarem les classes.
Avui, lliçó ocasional: Podeu sortir al pati!
Feu punta al llapis i encerteu la resposta.
Abans de respondre l'examen, poseu la meva adreça.
Gairebé em sento com Moisés enmig del desert.
Dos poemes per a mortals i deu epitafis
28 Maig, 2012 06:35
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mira, dona
Si moro,
he de tenir
un nínxol
de cara al mar,
els diumenges
vull sentir
les campanes
tot voltant.
Si moro,
he de sentir
dels enemics,
el plorar,
de les velles,
el glatir
i dels rics:
Com se n'ha anat!
Si moro,
vull ser a la festa,
tots els estris emplenar
i contar-li, a la mestressa:
Mira, dona,
t'he deixat!
Com la mort
Com la vida,
quan s'afina,
va perdent
la llibertat
i demana,
per si toca,
posar fi
i punt i a part.
No volguéssiu
el trobar-me
per caldera
escaldat,
amb vosaltres,
cap revolta,
vindria
a saber estar.
Com la mort,
tan poca-solta,
vol posar-me
en un tancat,
vull ser lliure,
altra volta,
no em priveu,
vull tenir part.
Epitafis
Aquí, s'acaba la medecina.
Ara, diuen que sóc un home fred.
De segur, que estic a la xemeneia.
Us faig saber que tinc un mal despertar.
Ho sabia que acabaria sense feina.
No sé ben bé de què us conec.
He somiat que era viu.
Jesús ve un cap de setmana a l'any.
He fet un master de fantasma.
Igual em quedo sord.
El silenci
26 Maig, 2012 10:57
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El silenci:
1) És el més mut dels sorolls.
2) Ve d'un país on no hi ha destorb.
3) Aplega a casa quan som dormint.
4) És un desequilibri suportable.
5) Estima viure entre pedres.
6) Aconsegueix ensinistrar la raó.
7) És tot un vol sense batecs.
8) No reconeix ni amics ni enemics.
9) Té llargues converses amb mims.
10) Es mor sense comiat.
Dos poemes de somni i deu pensaments divins
24 Maig, 2012 06:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El gran somni
El gran somni, del dimoni,
esdevé, deixeu-m'ho dir,
quan aplega meravella,
ran parpella, sense crit.
I, tot d'una, estossega
una vella en el cim.
El gran somni enamora,
a tothora, per les nits
i la jove esperona,
tota sola, gran somrís
per a veure, altra vegada,
muda i Parca, sense encís.
El gran somni arreplega
cors ardents muntanya avall,
el vell ruc vol ser cavall
com tragina, com s'esberla,
com tragina bé i mal,
com respira sense treva.
El gran somni espetega,
fa la festa lluny ciutat
i nosaltres, els tanoques,
cercant porta, hem deixat
perdre la força a les fosques.
La resta
No hi ha portes al carrer
ni, en el llit, dormen estrelles,
només queden les més belles,
les fades que mai tindré.
Al coixí, hauré posat,
entre amor, les mil ventures,
tot un prat sense pastures,
sense gojos ni ramat.
Amor de totes les hores,
porta, de pressa, el meu somni,
a la cambra, hi ha un dimoni
que calla quan som a soles.
Massa nit, enmig tempesta,
on esguardo complaent:
el remugar de la gent
quan demana ser a la gresca.
Massa plors per a mi sol,
massa llum per ser a la fosca,
he d'escriure el que toca,
he de plànyer perquè em dol.
No vull passes per anar
a trobar el preat cel,
allà, mira, tot és mel,
la resta, deixe-m'ho anar.
Pensaments divins
Déu proposa a Satanàs viatjar en classe turista.
Amb deu pecats, barra lliure.
Parlaria amb Déu, però tinc mal de coll.
Satanàs diu que no temptarà avis de més de setanta anys.
Els dissabtes no es pot pecar a menys de vuitanta per hora.
Vull anar a l'infern a veure la veïna del segon.
Queda prohibit fer miracles a les migdiades.
Déu crearà un altre món, està fent casting per al paper d'Adam.
La Verge prohibeix a Jesús que viatgi amb ruc.
Judes s'ha apuntat a unes jornades per aprendre ioga.
Dos poemes de caure i deu pensaments educatius
22 Maig, 2012 05:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tota esblaimada
A la plaça, hi ha corrandes,
joia de festa major,
les noies ballen plegades
tot esperant la tardor.
Els arbres callen i riuen
es pensen que no vindrà,
com els onegen les fulles
car el goig les fa ballar.
El bon sol me les desperta
cada cop un xic més tard,
com les priva de fermesa,
d'emprendre vol i volar.
Parats en les cent històries
de noblesa i de passió,
els arbres volen més hores
de conversa amb el gran sol.
Una es veu afeblida,
era una fulla galant,
sempre estava amanida,
preparada per volar.
Veig com es posa molt trista,
tota esblaimada de cos,
mireu: La fulla se'ns mor,
caurà a terra de seguida!
Seré com ...
Mare, seré com la fulla
que està dormint en el prat,
guarda la casa poruga,
diria que s'ha trencat.
Mare, seré com el vent
que, en ser fosc, truca la porta,
molta calor ha estat poca,
li aplega el patir fred.
Mare, seré com la pluja:
vianant escadussera
que va farcint la promesa
de mullar mentre remuga.
Mare, seré com el sol
que es lleva tard i cansat,
s'apropa a poc a poc,
diu que la nit li ha fet mal.
Mare, seré, a la tardor,
vull asseure'm a la plaça,
esbrinar-ho quasi tot,
ser minyó de bona traça.
Per enganyar les mil fulles,
porto sarró ple de neu,
els arbres porten la veu,
els veig plorar quan despullen.
Pensaments educatius
Al setembre, l'han posat dos mesos endarrerit per no aprendre la lliçó.
Massa mestres no aprenen prou i han de repetir el nivell.
Tot i anant pel passadís, he sentit els tambors de guerra.
Semblen escoltar, s'apropa la tempesta.
M'ha salvat el dia: el molt que he après.
La prova va bé, ells pregunten i jo responc.
Els diré les notes: Do, re, mi,...
Suspendre'l va ser un cop fort, a l'ull.
Estic al tercer nivell de concreció: L'àtom!
No ho aprenen tot, tampoc cal!
Dos poemes de primavera i deu epitafis
20 Maig, 2012 06:16
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sense camí
A l'espera
del mai més,
mentre plora
la somera,
he trobat
el vell pagès
tot somiant
en primavera.
Els camps verds,
preat el blat,
entre herbes,
la cirera
com em conta
contes vells
on regnava
la saviesa.
Però el temps
ens ha passat
i l'hivern,
ferit, s'allunya,
veig de nou
tot l'estimat:
el perdut
i la despulla.
Caminant
sense camí,
sense somnis
al darrere,
he perdut
el meu país,
com l'ha deixat,
se l'ha endut,
l'ha canviat,
la primavera.
Du neguit
En el cel,
les orenetes,
en el riu,
un baixar suau,
dintre la mar,
vella nau
i un mariner
a la costa.
I l'hostaler
demanant
els clients
que no li arriben,
com trepitjo
dolça llar,
minso poble
on ni criden.
Entre teules,
tot l'encís,
en els balcons,
melangies,
tot els joves
han fugit
no hi ha feina
per als homes.
I la terra
ens acull
i el cel,
de nou, s'allunya,
primavera
du neguit,
però ningú
l'ha sentit.
Epitafis
Torna demà i t'ho conto tot.
Estic en repòs absolut per ordre del metge.
Estimat Déu: Necessito aclarir un parell de dubtes.
Vull aprendre anglès per correspondència.
Presento una minva acusada de vitalitat.
Suposo que saps qui sóc.
Tinc poques esperances de sobreviure.
Fa deu anys que he mort i no tinc cap pastís.
Avui, ja no tinc febre.
Demà, faré una roda de premsa.
El laberint
18 Maig, 2012 06:35
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El laberint:
1) Ha nascut per oferir dubtes.
2) Oblida, sovint, la nostra fragilitat.
3) Es deleix per aconseguir la victòria.
4) Necessita hores toves i minsa llum.
5) No sap ben bé que està esperant.
6) Li comenta, a l'home, la seva neciesa.
7) És un desert sense manà.
8) És la construcció més semblant al cervell.
9) Intenta menysprear les seves derrotes.
10) Odia deixar una porta oberta.
Dos poemes desganats i deu pensaments divins
16 Maig, 2012 12:24
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ni tinc pau
Camallarg i poca-solta,
un vell llop avergonyit,
cada vespre, du un occit,
cada nit, una revolta.
Sóc, de tot, un traginer,
entre pau del cementiri,
els diumenges, mariner,
els dilluns, ple de desfici.
Ni tinc goig ni puc saber
on trobaré la fortuna,
cada tarda, ve la lluna
per portar-me on no vull ser.
Amatent, voldria anar
al paradís del vençuts,
allí, on els savis són rucs
i no preguen per plorar.
No hi ha pau sense tempesta
ni camí sense repòs,
tinc, sota el xiprer, un redós,
aquesta és la meva festa.
Massa feina
Massa estiu per a mi sol,
massa feina a contracor,
massa tomates a l'hort,
no tinc ruc ni tinc condol.
És la feina del pagès:
camí amunt sense parar,
massa feina de cavar
massa herba, massa verd.
Però l'aigua canta tota
i remou el sentiment,
voldria el penediment,
per pecar tant a deshora.
Sentint la il·lusió primera
com vaig posant-me en desgana,
he de guanyar-me la fama,
de ser cavaller tronera.
Tinc, a l'hort, les cebes tendres,
les bajoques per collir,
hauria de ser allí,
però treballar fa febre.
Pensaments divins
Necessito dimoni jove i motivat per temptar els dies de festa.
La nova promoció de dimonis debutarà en aplegar l'estiu.
Un polític ha estat condemnat per mentir amb poca traça.
Els pecats dels migdia tindran menys puntuació.
Tres dimonis no han superat el test d'intel·ligència.
Es prega, als nouvinguts, donar-se d'alta en una confraria.
Sant Pere vol entrar al cel un cop al mes.
Satanàs proposa a Déu un horari de temptacions.
Déu ha encomanat un altre sol per al sisè cel.
Es prega a tots els dimonis que deixin la forca a consergeria.
Dos poemes sols i deu pensaments educatius
14 Maig, 2012 06:06
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
M'ha deixat
El vent de dalt
parla amb la follia
i esperona
les ganes de fugir,
aquesta terra
avui com plany i crida,
és un gegant
que mata per morir.
No cavalqueu
al regne de la glòria,
millor atureu-vos
dessota d'un xiprer,
al cementiri
és on dorm la memòria,
allí, descansen
els nostres primers vells.
De tant en tant,
com segresto la joia
i canto ensems
que ballen els records,
els carrerons
han oblidat la noia,
com se'n va anar
com va deixar-me sol.
Estic cansat
Hauré trobat
lliris de ma infantesa,
una deessa
dormint en el jardí,
farà prou temps
que no sento fermesa,
és ben estesa
la gana per fugir.
Adéu, amor,
defuig muntanya avall,
vora la mar,
hi ha pausa i tendresa,
a l'alturó,
segueix el meu combat
cercant el sol
quan la fredor penetra.
Són els camins
dreceres per marxar,
en els dèdals,
només queda saviesa,
la bella fada
veieu-la, se n'ha anat,
estic cansat
mirant la por com vessa.
Pensaments educatius
Els pobres no poden resoldre problemes, només els donen una dada.
Si cada alumne té un ordinador, què ha d'ordenar?
Una divisió és una operació de resultats imprevisibles.
He sumat un llibre i una llibreta i m'ha donat deu euros.
Acabaré pensant que no tinc res per aprendre.
Li he dit al confessor que vaig a posar notes.
El nen necessita millorar, sobretot, quan mossega.
Porto mesos explicant els adverbis de temps.
No tinc alumnes dolents que necessitin millorar.
Comptar és un verb molt irregular.
Dos poemes amb fatiga i deu epitafis
12 Maig, 2012 07:44
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tota la resta
No tinc remei
ni la claror m'obliga
a seguir un curs
amable o agredolç,
el cos dirà
que el gronxa la fatiga
i una mà amiga
treballa per tots dos.
Sóc, ho he de dir:
un desvalgut estèril,
llaurant un tros,
anant amunt i avall,
és el meu si:
amable, impertèrrit
i passo estones
xerrant amb el cavall.
Tota la resta:
ploro i desconfio,
la mort albiro
ni vull la festa.
La fatiga
Massa fulla blanca
per a un pas feixuc,
massa engalanada
amb silencis muts.
No cal dir com primavera
va rebent totes les flors,
les papallones, abelles,
les mosques, els abellots.
Encara no porto pressa,
com mandrejo amb molta son,
acostumo a fer el tanoca,
assegut sota de l'om.
El treball és a la vora,
neguiteja, vés per on,
la fatiga a galta plena,
navega enmig de tots.
A la gana, queixalades,
bon formatge, vas de vi,
al capvespre, porto ganes,
com les deixo pel matí.
Epitafis
Escolteu-me, si us plau.
He fet un vot de silenci.
M'estava preguntant: Què faré demà?
Proveu de fer-me pessigolles.
Si us plau, necessito parlar amb algú.
No estic sord, però no m'agrada respondre.
Ara, que sóc savi: Puc fer un discurs?
Prefereixo oblidar el que he sentit.
Aprofiteu quan deixi de mirar.
No vull saber què em voler oferir.