Dos poemes de lluna i deu pensaments divins
06 Agost, 2008 12:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Lluna
I la lluna,
inoportuna,
tot ho emplena,
tot ho mou,
ara surt
tota esblaimada,
tot pensant:
On és el sol?
Com la miro,
endevino,
com l'estimo,
em dirà: Sí!
Quan viatjo,
m'acompanya,
quan m'aturo,
mira on vol.
Lluna vella,
viatgera,
al capvespre
o de matí.
Vas pel mar,
per la muntanya,
com deleixo,
es riu de mi.
Lluna nova,
encisadora,
ara, portes
vestit nou,
com malfio
de l'enveja,
com l'estimo,
em dirà: No!
Lluna ampla,
lluna estreta,
de l'estiu
i de l'hivern,
la mar puges,
la mar baixes,
com traspasses
cel, infern.
En un cove,
en un odre
o bé et poso
en un mirall,
com t'amago
dintre casa,
et segresto,
ho tinc clar.
Però saps
que prompte acabo,
d'estimar-te,
de lluitar,
quan em canso
em relaxo,
ho aprofites
i te'n vas.
La lluna els troba
El foc de l'estiu
em porta les penses
a dintre d'un bosc
on tot són plaers.
S'escriuen, al cel,
les noves promeses
i rauen, esteses,
les pells de la gent.
Avui sobren ja
els vestits de gala,
l'orella enjoiada,
el cos presoner.
El fer migdiada
és cosa estimada,
aplegant la nit,
el llit fa deler.
Mireu com onegen
les fulles daurades,
es tornen els marbres
encara més frescs.
Mireu com renaixen
els darrers veïns,
a l'hivern dormien
i ara juguen fins
que la lluna els troba
arran el rierol,
els mira encisada,
corpresa d'amor.
Com encara goso
de la pressa poca,
els miro, me'n ric,
de sobte, m'envolo.
Ja torno a sentir
el coratge jove,
tornant per gaudir
de ser lliure i pobre.
Pensaments divins
Déu discuteix amb Satanàs, hi ha compromisos foscos.
Satanàs no hi és, està fent de mitjancer.
Déu meu, tinc prou pecats per demanar una altra cadena.
Déu és el patró dels rellotgers.
Déu meu, si pujo al cel, et portaré carquinyolis.
Déu busca palau celestial lliure d'impostos.
Déu no fa càlculs, té suficient.
No penseu en el cel, l'han traspassat.
Satanàs va sovint al cel, encara té àngels amics.
La carta no va arribar al cel, pesava massa.
Dos poemes de fil i deu pensaments educatius
04 Agost, 2008 12:29
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Renaixent
Esclata la llavor, un crit s'escampa
arreu de les cruïlles i dalt el cim,
l'herba esmorteïda son crespó planta,
la bestiola tossuda s'emporta el bri.
El sol llueix cofoi darrera gala,
el núvol tot s'arruga, com fuig rabent,
el trespol es vesteix d'una heura tendra,
bategarà com mai, l'ocell novell.
Poncella es desvetlla, calor de matinada,
aigua que tomba i salta, es perd rierol enllà,
ponent caliu escampa, dolceja per la plana,
ramat de cent ovelles, pastor i rabadà.
Parpelles de la llar, la fada les aixeca,
farà donar a la porta el primer badall,
surt noia ensems que cànter i pressa,
es perd, poncella i ombra, pel camí avall.
Du galtes de rosada, els ulls de mar,
li estreny vestit de fil, mocador al cap,
un somni d'emigrant li torna a casa
i deixa, en el cabell, esparpells, el far.
Jo sóc mirall d'un cel, que no bramula,
escuma que la platja, en bonança, adorm,
sóc gema d'olivera, vella, que esclata
i bufec del fullam quan neix al bosc.
Du vestit de fil
Té ulls fresquívols de mirada tendra,
una melangia passa pel seu cap,
ara vaig, a estones, per la plaça nova,
la veig asseguda davant el portal.
Du vestit de fil, unes sabatetes,
mocador de seda on farà un brodat,
arribat l'estiu i la lluna vella,
passaré a prop, li faré el comiat.
Té la cara dolça, la galta vermella,
unes mans de plata que vénen i van,
ara unes faldilles o unes estovalles,
entre cent mirades, entre mig esclat.
I me'n vaig cofoi, després de fitar-la,
amb ella somio, em sento estimat,
però tinc vergonya, mira quina cosa,
i li escric la carta enmig d'un callar.
Papallona boja, prop de la lluerna,
digues-li tu paraules del preat amor,
tinc el cap eixut, el llapis com plora,
troba nous missatges, aplega al seu cor.
Pensaments educatius
El bon mestre mai dóna menjar sense estenalles.
Estic trist, els alumnes diuen que saben la lliçó.
Si tenim problemes, què més demaneu.
Si els parleu de vent, segur que enyoren la pluja.
Heu de pensar que aprendre és un país molt gran.
No em preocupen els resultats, em preocupa on posar-los.
Si l'enemic es cansa, deixeu-lo respirar.
Aprendre és tan difícil que prefereixo ensenyar.
Procureu asseure els alumnes, encara semblen més petits.
Ningú sap on ha guardat el llibre perdut.