Dos poemes de lluna i deu pensaments divins
06 Agost, 2008 12:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Lluna
I la lluna,
inoportuna,
tot ho emplena,
tot ho mou,
ara surt
tota esblaimada,
tot pensant:
On és el sol?
Com la miro,
endevino,
com l'estimo,
em dirà: Sí!
Quan viatjo,
m'acompanya,
quan m'aturo,
mira on vol.
Lluna vella,
viatgera,
al capvespre
o de matí.
Vas pel mar,
per la muntanya,
com deleixo,
es riu de mi.
Lluna nova,
encisadora,
ara, portes
vestit nou,
com malfio
de l'enveja,
com l'estimo,
em dirà: No!
Lluna ampla,
lluna estreta,
de l'estiu
i de l'hivern,
la mar puges,
la mar baixes,
com traspasses
cel, infern.
En un cove,
en un odre
o bé et poso
en un mirall,
com t'amago
dintre casa,
et segresto,
ho tinc clar.
Però saps
que prompte acabo,
d'estimar-te,
de lluitar,
quan em canso
em relaxo,
ho aprofites
i te'n vas.
La lluna els troba
El foc de l'estiu
em porta les penses
a dintre d'un bosc
on tot són plaers.
S'escriuen, al cel,
les noves promeses
i rauen, esteses,
les pells de la gent.
Avui sobren ja
els vestits de gala,
l'orella enjoiada,
el cos presoner.
El fer migdiada
és cosa estimada,
aplegant la nit,
el llit fa deler.
Mireu com onegen
les fulles daurades,
es tornen els marbres
encara més frescs.
Mireu com renaixen
els darrers veïns,
a l'hivern dormien
i ara juguen fins
que la lluna els troba
arran el rierol,
els mira encisada,
corpresa d'amor.
Com encara goso
de la pressa poca,
els miro, me'n ric,
de sobte, m'envolo.
Ja torno a sentir
el coratge jove,
tornant per gaudir
de ser lliure i pobre.
Pensaments divins
Déu discuteix amb Satanàs, hi ha compromisos foscos.
Satanàs no hi és, està fent de mitjancer.
Déu meu, tinc prou pecats per demanar una altra cadena.
Déu és el patró dels rellotgers.
Déu meu, si pujo al cel, et portaré carquinyolis.
Déu busca palau celestial lliure d'impostos.
Déu no fa càlculs, té suficient.
No penseu en el cel, l'han traspassat.
Satanàs va sovint al cel, encara té àngels amics.
La carta no va arribar al cel, pesava massa.