Dos poemes de final d'estiu i deu epitafis

29 Agost, 2008 11:36
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

S'acaba l'estiu

 

S'acaba l'estiu,

el sol com s'apropa,

es cansa, mig plora,

escurça el camí.

Ha estat amb nosaltres,

ferotge, roent,

parlant de victòries,

guerres de fa temps.

S'acaba l'estiu,

la nit creix airosa,

la fruita s'estova,

la flor decandeix,

els dolços minyons

tornen a l'escola

amb la bossa nova,

els llibres, el pes.

S'acaba l'estiu,

l'armari s'endreça

i tornen, alhora,

mitjons i jerseis;

els pares com busquen

un xic de raó,

els joves aprenen

on fuig la calor.

 

L'estiu s'enduu

 

L'estiu s'enduu,

darrere un núvol,

el somni gran,

el gran gaudir,

ara es queda,

sense la fressa,

el vell carrer,

el viure ric.

Vella espardenya,

nova la feina,

minso jornal,

mal treballar,

adéu el camp,

la roda fresca,

el giravolt

del ruc mesquí.

Aquell enciam

omplint el plat,

aquell porró

penjat al pou,

aquella tarda

de migdiada

entre mil mosques

cercant el dolç.

L'estiu s'enduu,

cansat un sol,

ara, s'acosta,

cremar no pot,

el deixa anar,

discret i sord,

no el vol cridar,

el veu absort.

L'estiu s'enduu

el clam de festa,

tanca la casa,

porta i finestra,

tanca tot cor,

somriure i gresca,

madura el temps

i cull tempesta.

 

Epitafis

 

Estic sorprès del poc que molesto.

Us proposo dies sense ensurts.

Necessito, urgentment, tota mena de vitamines.

He passat de la talla L a la talla S.

Algú pot regar les flors?

Porteu-me corretja o tirants.

No senyora, no era tan lleig.

He perdut el torn massa vegades.

Feu veure que no em vèieu.

Segueixo estant mort.

 

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs