Dos poemes de fil i deu pensaments educatius
04 Agost, 2008 12:29
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Renaixent
Esclata la llavor, un crit s'escampa
arreu de les cruïlles i dalt el cim,
l'herba esmorteïda son crespó planta,
la bestiola tossuda s'emporta el bri.
El sol llueix cofoi darrera gala,
el núvol tot s'arruga, com fuig rabent,
el trespol es vesteix d'una heura tendra,
bategarà com mai, l'ocell novell.
Poncella es desvetlla, calor de matinada,
aigua que tomba i salta, es perd rierol enllà,
ponent caliu escampa, dolceja per la plana,
ramat de cent ovelles, pastor i rabadà.
Parpelles de la llar, la fada les aixeca,
farà donar a la porta el primer badall,
surt noia ensems que cànter i pressa,
es perd, poncella i ombra, pel camí avall.
Du galtes de rosada, els ulls de mar,
li estreny vestit de fil, mocador al cap,
un somni d'emigrant li torna a casa
i deixa, en el cabell, esparpells, el far.
Jo sóc mirall d'un cel, que no bramula,
escuma que la platja, en bonança, adorm,
sóc gema d'olivera, vella, que esclata
i bufec del fullam quan neix al bosc.
Du vestit de fil
Té ulls fresquívols de mirada tendra,
una melangia passa pel seu cap,
ara vaig, a estones, per la plaça nova,
la veig asseguda davant el portal.
Du vestit de fil, unes sabatetes,
mocador de seda on farà un brodat,
arribat l'estiu i la lluna vella,
passaré a prop, li faré el comiat.
Té la cara dolça, la galta vermella,
unes mans de plata que vénen i van,
ara unes faldilles o unes estovalles,
entre cent mirades, entre mig esclat.
I me'n vaig cofoi, després de fitar-la,
amb ella somio, em sento estimat,
però tinc vergonya, mira quina cosa,
i li escric la carta enmig d'un callar.
Papallona boja, prop de la lluerna,
digues-li tu paraules del preat amor,
tinc el cap eixut, el llapis com plora,
troba nous missatges, aplega al seu cor.
Pensaments educatius
El bon mestre mai dóna menjar sense estenalles.
Estic trist, els alumnes diuen que saben la lliçó.
Si tenim problemes, què més demaneu.
Si els parleu de vent, segur que enyoren la pluja.
Heu de pensar que aprendre és un país molt gran.
No em preocupen els resultats, em preocupa on posar-los.
Si l'enemic es cansa, deixeu-lo respirar.
Aprendre és tan difícil que prefereixo ensenyar.
Procureu asseure els alumnes, encara semblen més petits.
Ningú sap on ha guardat el llibre perdut.