Dos poemes de l'infern i deu pensaments divins
20 Agost, 2008 11:07
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
A la porta de l'infern
A la porta de l'infern,
mai es cansen, mai sojornen,
com passen les hores baixes,
com fugen els temps d'hivern.
Els ocellots malfeiners,
les tortugues, tan porugues,
tres o quatre bandolers,
un que diu: Roba el que pugues!
A la porta de l'infern,
Llucifer sempre esclata:
De rics no em volem més,
tots demanen anar a plaça!
Un pobre vestit de sant,
un pelegrí amb sang d'orxata,
va anar per fer la promesa,
va caure sense esperança.
A la porta de l'infern,
han posat llum d'un estel,
algú diu: És llum del cel!,
vint somriuen, un esclata:
Al cel, només un llum,
l'enceten quan ve l'albada,
però, en aplegar la nit,
a dormir, tal com Déu mana!
Pare, porteu-me a l'infern
Pare, porteu-me a l'infern,
allí, hi ha dones perdudes,
unes rosses, altres brunes,
totes dolces, sense fe.
Pare, porteu-me a l'infern,
allí, hi ha el gran xivarri,
malfeiners voltant el barri
sense cases de lloguer.
Pare, porteu-me a l'infern,
allí, hi ha carn tots els dies,
plats de fesols, amanides,
per les postres, pastissets.
Pare, porteu-me a l'infern,
allí, negres, són les misses,
enmig de deu enganyifes,
la penitència és punyent.
Pare, porteu-me a l'infern,
allí, s'acaba la glòria,
el dia perd la memòria,
l'estiu es menja l'hivern.
Pensaments divins
El càstig diví va ser posar el temps en mans del dimoni.
Déu em deixa envellir, es veu que no aprenc.
El dimoni i jo som dos, endevina qui és qui.
No he arribar a pecar, tinc un àngel rapidíssim.
Tinc missa els diumenges, sempre m'agafa descansant.
Déu mana que l'estimi, fa anys que li busco les galtes.
Déu em pot destruir, no s'hi vol posar.
Tinc moltes ganes d'anar al cel, Déu me les fa passar.
No me'n ric del dimoni, només comparo les dents.
El dimoni guanya, però li prenen els punts.