Dos poemes de sol i deu epitafis
22 Agost, 2008 10:06
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sol d'estiu
Sol d'estiu, enfiles, ara,
la falda del vell Montsià,
deixes enrere la platja,
véns a veure'ns com abans.
Per tu, no hi ha cap història
ni contes d'un bell país,
has vingut guanyant la glòria,
has guanyat, ja ets aquí.
T'esperem, com cada dia,
a la casa, aixoplugats,
estimem tant els tancats,
ens fan tanta companyia.
Sol d'estiu, rei de la plana,
de la vall i de tot cim,
no facis tan mala cara,
poc o molt, hem de ser amics.
Tu compleixes la jornada,
mai protestes del treball,
els homes o poc o massa,
apleguem el bé i el mal.
Sol amic
Sol amic, veuràs, la lluna
és tan seva, tan distant,
algun dia no té espera,
els altres no vol marxar.
No li dónes més paraula
de paciència, saber estar,
mira-la, fes bona cara,
mai li portis el comiat.
Vesteix-te com un monarca
amb teixits de seda i or,
fes-li veure que l'estimes,
mostra-li el teu esplendor.
Regala-li les orelles
amb missatges de conhort,
posa mel en cada mot,
la veuràs com plega veles.
Si la pressa se li acaba,
si oblida el seu fugir,
li proposes fer parella,
de segur, que dirà: Sí!
Epitafis
Em costa acceptar que no sóc res.
Estic fent un mòdul de temps de lleure.
Començo a tenir els peus freds.
He demanat una parada d'autobús.
He tingut dues peticions de mà, ara, voldran algun peu.
No truqueu, en aquest moment, estic en un recés.
Aviseu algú, ha entrat un ocupa.
De fet, no sóc massa enraonador.
La veïna em comenta que té problemes de vestuari.
Ara estic empadronant-me a l'altre barri.