Dos poemes de mosques i deu pensaments educatius
25 Agost, 2008 15:19
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Pesades
Pesades, les mosques
van amunt i avall,
callades, goloses
tot ho han de menjar.
Ara, van per places,
ara, van pel camp,
revolten, maregen,
tot ho han de mirar.
Viatgen per teulades,
paren als terrats,
entren a les cases,
tot ho han de provar.
Amigues estèrils,
joves insolents,
no tenen ni gosen
amos deslliberts.
Neixen al capvespre,
creixen per la nit,
a l'alba, treballen,
finen sense crit.
Mireu la mosca
Mireu, si de cas, la mosca
neguiteja sense fred,
tot ho empaita, tot ho prova,
xucla i xucla, no té fre.
Mireu, si de cas, la mosca
amb nas entortolligat,
menja i menja sense pausa
també beu de tard a tard.
Mireu, si de cas, la mosca
refeta, enmig el bar,
ni paga ni porta bossa,
sols voldria demanar.
L'amo, que poc l'escolta,
ni s'hi fixa ni fa cas
ni parla ni fa la queixa
només voldria matar.
Però ara hi ha orenetes,
les granotes, algun gos,
un ocell de curtes ales,
com esguarden per fer un mos.
I les mosques, tafaneres,
enemigues de tothom,
suporten les malifetes,
mai es queixen de la sort.
Pensaments educatius
Si no el canviem de curs, seguirà tenint la mateixa cara.
Porto tres mossos al dit i encara no em creuen.
Si l'alumne no vol fer res, ni cal ofendre'l.
Demanem al cel: Alumnes fàcils d'entretenir.
L'alumne vol saber per a què serveix, jo també.
Deu alumnes inquiets poden produir urticària a una classe.
Seria ruc, però em donarien mala fama.
Sembla estrany que un es posi al davant dels alumnes i no em miri cap.
Els pares saben que el mestre és allí, malgrat les seves ambicions.
Els nois diuen que no aprenen i, tot i així, no treballen.