Dos poemes de papallona i deu epitafis
08 Agost, 2008 12:26
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Papallona
Papallona,
ben bufona,
ben tibada,
innocent,
com et lleves
sense pressa,
sense pressa,
ves-ho fent.
El bon sol
com t'acarona,
et recorda
que és el rei.
Et prepares,
t'alliçones,
tot ho mires,
tot ho veus.
Les cent flors,
massa envejoses,
com et fiten,
les comprens,
elles viuen,
elles rauen,
sempre proven
enganyar.
Però preguen,
ho demanen,
com voldrien
el volar.
Potser guanyen
amb les flaires,
el silenci,
saber estar,
però adoren
els teus ulls,
les dues ales,
el viatjar.
Deixa-les
entre mil somnis,
amb recança,
amb desig
i, si pots,
sense cap pausa,
aprofita:
xucla i viu.
La papallona m'ha dit
La papallona m'ha dit
avui, que estava xerraire,
que ja l'hivern ha fugit
i, de fred, ha estat captaire.
Per un parell de setmanes,
va tenir-ne el cridaner,
però acabades les forces
ara, se'n va sense res.
Els vellets de cara blanca,
que dormien vora el foc,
buscaran, com sempre, a estones,
un pam d'ombra, pam de sol.
I riuran amb molta gràcia
en arribar el mes de maig,
el marçot té mala traça,
a l'abril, cal fer bondat.
Al matí, es llevaran d'hora
o, si els plau, ho faran tard,
aniran cap a la plaça
per desfer tot l'entrellat.
Arribant l'hora acordada,
aniran cap al dinar
que serà de poca gana,
sense pressa i sense sal.
Acabada la feinada
que suposa aquest mal pas,
aniran, per a refer-se,
al cafè dels jubilats.
Potser algú, si ha dinat massa,
enfilarà, si de cas,
el camí de la muntanya
sense ganes de pujar.
I la papallona xerra,
xerra, em conta mentides,
jo l'escolto de vegades,
així passen els meus dies.
Epitafis
Ho sento, no porto diners.
He deixat la dona a la perruqueria.
Un moment, ara l'atendré!
Ara, no sóc cap esquirol.
Estic encallat al glòria.
Traspasso apartament al costat de la capella.
He decidit anar a classes d'urbanisme.
Estic buscant el botó de regenerar.
Qui m'haurà desprogramat?
He rebut una nota d'acomiadament.