Dos poemes d'orenetes i deu pensaments divins

13 Agost, 2008 12:34
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Orenetes

 

Orenetes,

sempre inquietes,

més bé fosques,

com la nit,

ja arribeu

a nostres terres,

portant somnis

de l'estiu.

Com busqueu,

totes airoses,

noves cases

de vell fang,

comenceu,

endreceu prompte,

com xiscleu

amunt i avall.

Mai cap vol,

tocant a terra,

prenent aigua,

amb giravolts,

ha emplenat

les nostres places,

nostre cel,

preats racons.

A l'albada

sou al fil,

endreçant

plomalls, lliçons,

sense treva,

buscant menja,

al niu resten

company i ous.

Corre l'estiu,

els joves neixen,

pares, treballen,

sense migjorn.

Cal afanyar-se,

créixer de pressa,

aplega el fred,

s'enceta el vol.

 

Se'n vol anar

 

Mai han solcat

naus tan lleugeres,

vestides, totes,

de blanc i dol.

Mai el carrer

ha vist xivarri,

en fila, esperen

emprendre el vol.

Passat el fred,

la primavera,

una n'aplega,

d'altres vindran,

les orenetes

volant pel terra,

per sota els porxos,

per dalt terrats.

Ànimes veres,

apleguen ara,

entre silencis,

un treballar.

Ocell viatger,

ocell cridaire,

dessota ràfecs,

cases de fang.

Caçant al vol,

portant la menja,

donant la pressa

al nou minyó.

Ell, amatent,

de nou, espera,

la boca oberta,

com neguitós.

El sol se'n va,

compta les hores,

diu que demà,

vindrà més tard.

I l'oreneta,

un cop més feta,

vol fer el gran vol,

se'n vol anar.

 

Pensaments divins

 

Déu em deu estimar, em fa poca nosa.

Déu volia ser frare, però odia matinar.

Jesús potser tornarà a néixer en un portal d'internet.

Satanàs està estudiant posar marihuana a la sopa dels diumenges.

Jesús diu que, si ha de tornar a Egipte, demanarà un tot terreny.

Al cel, totes les garrafes d'aigua estan beneïdes.

Al cel, hi ha epidèmies de bona salut.

Si vols ser dimoni, comença per no rentar-te.

Satanàs té deu deixebles, vuit li han sortit repetits.

Déu és savi, ha posat homes, que fan nosa, amb escreix.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs