Dos poemes d'orenetes i deu pensaments divins
13 Agost, 2008 12:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Orenetes
Orenetes,
sempre inquietes,
més bé fosques,
com la nit,
ja arribeu
a nostres terres,
portant somnis
de l'estiu.
Com busqueu,
totes airoses,
noves cases
de vell fang,
comenceu,
endreceu prompte,
com xiscleu
amunt i avall.
Mai cap vol,
tocant a terra,
prenent aigua,
amb giravolts,
ha emplenat
les nostres places,
nostre cel,
preats racons.
A l'albada
sou al fil,
endreçant
plomalls, lliçons,
sense treva,
buscant menja,
al niu resten
company i ous.
Corre l'estiu,
els joves neixen,
pares, treballen,
sense migjorn.
Cal afanyar-se,
créixer de pressa,
aplega el fred,
s'enceta el vol.
Se'n vol anar
Mai han solcat
naus tan lleugeres,
vestides, totes,
de blanc i dol.
Mai el carrer
ha vist xivarri,
en fila, esperen
emprendre el vol.
Passat el fred,
la primavera,
una n'aplega,
d'altres vindran,
les orenetes
volant pel terra,
per sota els porxos,
per dalt terrats.
Ànimes veres,
apleguen ara,
entre silencis,
un treballar.
Ocell viatger,
ocell cridaire,
dessota ràfecs,
cases de fang.
Caçant al vol,
portant la menja,
donant la pressa
al nou minyó.
Ell, amatent,
de nou, espera,
la boca oberta,
com neguitós.
El sol se'n va,
compta les hores,
diu que demà,
vindrà més tard.
I l'oreneta,
un cop més feta,
vol fer el gran vol,
se'n vol anar.
Pensaments divins
Déu em deu estimar, em fa poca nosa.
Déu volia ser frare, però odia matinar.
Jesús potser tornarà a néixer en un portal d'internet.
Satanàs està estudiant posar marihuana a la sopa dels diumenges.
Jesús diu que, si ha de tornar a Egipte, demanarà un tot terreny.
Al cel, totes les garrafes d'aigua estan beneïdes.
Al cel, hi ha epidèmies de bona salut.
Si vols ser dimoni, comença per no rentar-te.
Satanàs té deu deixebles, vuit li han sortit repetits.
Déu és savi, ha posat homes, que fan nosa, amb escreix.