Dos poemes de lluna i deu pensaments divins

06 Agost, 2008 12:13
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Lluna

 

I la lluna,

inoportuna,

tot ho emplena,

tot ho mou,

ara surt

tota esblaimada,

tot pensant:

On és el sol?

Com la miro,

endevino,

com l'estimo,

em dirà: Sí!

Quan viatjo,

m'acompanya,

quan m'aturo,

mira on vol.

Lluna vella,

viatgera,

al capvespre

o de matí.

Vas pel mar,

per la muntanya,

com deleixo,

es riu de mi.

Lluna nova,

encisadora,

ara, portes

vestit nou,

com malfio

de l'enveja,

com l'estimo,

em dirà: No!

Lluna ampla,

lluna estreta,

de l'estiu

i de l'hivern,

la mar puges,

la mar baixes,

com traspasses

cel, infern.

En un cove,

en un odre

o bé et poso

en un mirall,

com t'amago

dintre casa,

et segresto,

ho tinc clar.

Però saps

que prompte acabo,

d'estimar-te,

de lluitar,

quan em canso

em relaxo,

ho aprofites

i te'n vas.

 

La lluna els troba

 

El foc de l'estiu

em porta les penses

a dintre d'un bosc

on tot són plaers.

S'escriuen, al cel,

les noves promeses

i rauen, esteses,

les pells de la gent.

Avui sobren ja

els vestits de gala,

l'orella enjoiada,

el cos presoner.

El fer migdiada

és cosa estimada,

aplegant la nit,

el llit fa deler.

Mireu com onegen

les fulles daurades,

es tornen els marbres

encara més frescs.

Mireu com renaixen

els darrers veïns,

a l'hivern dormien

i ara juguen fins

que la lluna els troba

arran el rierol,

els mira encisada,

corpresa d'amor.

Com encara goso

de la pressa poca,

els miro, me'n ric,

de sobte, m'envolo.

Ja torno a sentir

el coratge jove,

tornant per gaudir

de ser lliure i pobre.

 

Pensaments divins

 

Déu discuteix amb Satanàs, hi ha compromisos foscos.

Satanàs no hi és, està fent de mitjancer.

Déu meu, tinc prou pecats per demanar una altra cadena.

Déu és el patró dels rellotgers.

Déu meu, si pujo al cel, et portaré carquinyolis.

Déu busca palau celestial lliure d'impostos.

Déu no fa càlculs, té suficient.

No penseu en el cel, l'han traspassat.

Satanàs va sovint al cel, encara té àngels amics. 

La carta no va arribar al cel, pesava massa.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: